El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, va anunciar ahir que Catalunya llançarà dos microsatèl·lits a l'espai el 20 de març a les set hores, set minuts i 12 segons des d'una base de llançament situada a Baikonur, al Kazakhstan.
Els microsatèl·lits i els seus futurs serveis han estat dissenyats per les firmes OpenCosmos i Sateliot. Es destinaran a proveir serveis digitals d'interconnexió d'aparells i a l'observació. Puigneró va defensar l'oportunitat del projecte aeroespacial del Govern malgrat la situació actual de pandèmia per la necessitat imperiosa de «transformar l'economia del país».
«Catalunya no pot quedar al marge d'una oportunitat de desenvolupament», va afirmar. «Aquest no serà un país social si no és un país connectat. I connectat des de l'espai», va defensar el conseller. Segons va afirmar, en els pròxims cinc anys es llançaran a l'espai al món 3.500 microsatèl·lits que generaran un volum de negoci de 4.000 milions d'euros anuals.
Telecomunicacions
Els serveis oferts per aquests satèl·lits seran bàsicament de telecomunicacions. Es preveu el llançament de sis microsatèl·lits en dos anys. Puigneró confia que el projecte no es paralitzi en el cas d'un canvi de Govern, ja que el sector aeroespacial té capacitat de tracció industrial al sector digital, capacitat de generació de llocs de treball i acord amb els reptes mediambientals.
La nova economia batejada com a NewSpace pretén «que Catalunya no sigui només consumidor de tecnologia digital, sinó també productor» i especialment en una àrea d'activitat que, segons càlculs del Govern, suposarà 1.200 llocs de treball i 300 milions d'euros de facturació conjunta a Catalunya en quatre anys.
Els satèl·lits objecte d'atenció del Govern són petits aparells espacials d'òrbita baixa d'entre un i deu quilos de pes, que se situen a uns 2.000 quilòmetres de la Terra. Amb un cost unitari d'entre 500.000 i dos milions d'euros, el Govern pretén utilitzar-los com a complement de les xarxes 5G per a internet de les coses i com a instruments d'observació de la superfície terrestre.
Són útils per a l'anàlisi dels efectes de les catàstrofes naturals o el control de ramats i cultius en zones sense cobertura de telecomunicacions terrestres, per exemple. També com a suport d'una xarxa de comunicacions autònoma.
