18 de febrer de 2021
18.02.2021
Diari de Girona

El TC avala la sentència del procés en rebutjar el recurs de Meritxell Borràs

El Constitucional dona suport a la competència del Tribunal Suprem per poder jutjar els líders independentistes pels fets de la tardor de 2017

18.02.2021 | 00:07
L'exconsellera Meritxell Borràs a la banqueta del Tribunal Suprem als inicis del judici

El Ple del Tribunal Constitucional (TC) va desestimar ahir, per unanimitat, el recurs d'empara presentat per l'exconsellera de Governació de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Borràs, contra la sentència del Procés, el primer contra aquesta decisió que resol la cort de garanties. El TC ha rebutjat les pretensions de Borràs, que en la sentència dictada el 14 d'octubre de 2019 pel Tribunal Suprem va ser condemnada per un delicte de desobediència a una pena de multa de deu mesos, amb una quota diària de 200 euros.

Els magistrats han avalat la competència de la Sala Penal del Tribunal Suprem (TS) per a l'enjudiciament d'aquest procediment, en atenció a la condició d'aforats dels encausats i a què part dels fets van ser comesos a l'estranger, segons va informar el TC en un comunicat. La sentència, que serà notificada en els pròxims dies, considera que aquesta competència té una inqüestionable base legal explícita per a estendre's als responsables per connexitat.

Jutjats pel TSJC

Un dels arguments clau de la impugnació de Borràs era el relatiu a la competència del Suprem per a jutjar als líders independentistes catalans, una qüestió sempre discutida pels ja condemnats i que ha estat inclosa en tots els recursos d'empara. La ponència sobre aquest assumpte del magistrat Cándido Conde-Pumpido recolza la tesi del TS respecte a la seva competència per conèixer la causa per rebel·lió, que ha estat defensada per la Sala presidida per Manuel Marchena des de l'inici del procediment.

El Suprem sempre ha defensat la seva competència en entendre que, en el cas dels delictes de rebel·lió i sedició -pel qual van ser finalment condemnats-, la llei espanyola prescindeix del lloc de comissió dels fets a l'hora d'atribuir el coneixement d'aquestes conductes a la jurisdicció espanyola. Així, en ser a més un delicte que afecta a tot l'Estat, es va atorgar la competència al TS en comptes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que és on els líders independentistes reclamaven ser jutjats.

La posició del TC sobre aquest assumpte guanya actualitat després de la decisió de la justícia belga de rebutjar el lliurament de l'exconseller Lluis Puig, precisament per acollir els seus arguments de falta de competència del Suprem respecte a la instrucció de la causa que continua portant el magistrat Pablo Llarena contra ell. De fet, les defenses d'altres condemnats, dels exconsellers Jordi Turull i Josep Rull i de l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez, han sol·licitat recentment al TC la seva posada en llibertat esgrimint les mateixes raons que va donar la justícia belga per a no detenir i lliurar a Puig.

Segons els seus escrits, la conseqüència directa que hauria de predicar-se de la resolució del Tribunal d'Apel·lació belga hauria de ser «la declaració de nul·litat de la Sentència de data 14 d'octubre de 2019, dictada en vulneració de drets fonamentals». Es refereixen a l'argument emprat pels jutges belgues de considerar que no existeix una base legal explícita per a ampliar la competència del TS per a jutjar als acusats sobre la base de l'estreta connexió entre els delictes imputats, que van ser els de rebel·lió/sedició i la malversació de fons públics.

Els condemnats al·leguen l'existència d'una vulneració del dret al jutge ordinari predeterminat per la Llei per haver assumit el Tribunal Suprem una competència territorial que no li corresponia per a enjudiciar els fets privant-los addicionalment del seu dret a la doble instància. El de Borràs és el primer recurs contra la sentència del Procés que ha resolt el Tribunal Constitucional i, tocant a aquest argument, tindrà aplicació en els presentats per la resta de condemnats, els recursos dels quals, inclòs el de l'exvicepresident Oriol Junqueras, es veuran en els pròxims mesos. La resolució d'aquests recursos estava paralitzada per la desena de recusacions presentades contra el magistrat del TC Antonio Narváez a causa d'unes declaracions realitzades el 2017.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook