La negociació entre ERC i JxCat s’havia enverinat en quatre punts sensibles: la direcció estratègica del procés, la gestió dels fons europeus, la unitat de l’independentisme a Madrid i el repartiment de les àrees de Govern. Tant Pere Aragonès com Jordi Sànchez havien admès en públic discrepàncies en aquestes àrees, que finalment han superat per arribar a un acord que donarà continuïtat a l’Executiu de coalició.

Direcció estratègica del procés

El lideratge del procés ha estat el principal camp de batalla entre ERC i Junts al llarg de les negociacions fins al punt que va arribar a dinamitar les converses una setmana enrere. L’aspirant republicà a la Presidència, Pere Aragonès, va rebutjar ser tutelat des de Waterloo davant l’obcecació de Junts en què el full de ruta havia de ser determinat pel Consell per la República (CxR), presidit per l’expresident Carles Puigdemont.

Els intents de la CUP per treure de l’equació de la investidura el CxR van fructificar i Aragonès i el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, van presentar ahir un acord que advoca per acordar un «espai de coordinació, consens i direcció estratègica» conformat pels tres partits independentistes, l’ANC i Òmnium Cultural, sense que per ara estigui lligat a l’ens privat belga. Un dibuix calcat al que ERC i la CUP van pactar poc després dels comicis.

L’aspirant a president va explicar que el CxR podria «acollir» aquest òrgan de coordinació si hi ha consens perquè així sigui, però abans haurà de ser reformulat perquè tot l’independentisme se’l senti seu i que no es llegeixi com un braç més de Junts. «No és un acord que faci que un o altre surti derrotat o victoriós», va explicar Sànchez per negar que Junts hagi fet marxa enrere. «Mai hem pretès dictar ni al president ni al Govern», va afegir sobre les tuteles de les quals es queixava Aragonès.

El paper del CxR està per veure, però fonts de la CUP mantenen que s’ha de considerar com «una pota de l’independentisme des de l’exili» sense preeminència sobre la resta, una visió compartida per ERC, però que xoca amb la figura «institucional» que pretén donar Junts de l’ens. Si el consens permet la seva reformulació, republicans i anti-capitalistes podrien ocupar un lloc en la direcció, tot i que aquest extrem, per ara, està lluny de complir-se. Mentrestant, Puigdemont es manté en silenci.

Els fons europeus

La recuperació econòmica després de l’impacte de la COVID-19 és una de les prioritats del futur Govern i, amb això, la responsabilitat de gestionar dels fons europeus Next Generation. El control d’aquesta injecció procedent de la Unió Europea, previ peatge per Moncloa, serà exercit per una comissió interdepartamental que dependrà de la Conselleria d’Economia, en mans de Junts i previsiblement sota la batuta d’Elsa Artadi.

Per garantir una gestió conjunta entre republicans i post-convergents, Pere Aragonès va anunciar que aquest comitè estarà compost pels membres del Consell Executiu i per alguns alts càrrecs de la Generalitat -a l’estil del Procicat- per tenir una « visió global i transversal».

La unitat a Madrid

Un dels principals esculls per arribar a un pacte era a la coordinació dels diputats dels dos grans partits independentistes a Madrid. Tant ERC com JxCat acceptaven que la tasca d’aquests 17 parlamentaris tingués algun tipus de fil conductor, però les diferències eren el grau d’aquesta col·laboració i, sobretot, qui dirigiria les operacions. JxCat ha defensat que el Consell per la República ha de tenir un paper predominant en l’estratègia global del procés, el que incloïa la feina al Congrés. ERC no volia que el poder de decisió del futur president de la Generalitat quedés sotmès a cap altre.

En la compareixença d’ahir no es va aclarir l’abast final d’aquesta col·laboració a Madrid. Aragonès va dir que s’haurà d’arribar a acords «per consens», o, en cas contrari, cada partit prendrà les seves pròpies decisions.

Els departaments estrella canvien de mans

El 7 de maig, Jordi Sànchez va anunciar, davant la sorpresa d’ERC, que l’acord per investir Pere Aragonès estava «a punt de tancar-se». En aquests 10 dies ha passat de tot: els republicans trencaven les negociacions i prioritzaven el Govern en solitari, Junts rectificava la seva oferta inicial de cedir els seus vots a la investidura i, finalment, tot es reconstruïa el cap de setmana passat per arribar a un pacte que evita les eleccions.

Les conselleries insígnia de l’última legislatura canvien de mans. ERC perd Salut, que fins ara dirigeix Alba Vergés, just quan la vacunació ha arribat a una velocitat de creuer i es relaxen les restriccions per la pandèmia. Durant la campanya, la candidata de Junts va anunciar que el doctor Josep Maria Argimon, actual secretari general de Salut, seria el nou conseller.

A canvi, els republicans gestionaran per primera vegada Interior. Es tracta d’un Departament enverinat des de fa molts anys, principalment per la controvèrsia que suscita l’actuació policial en les tasques d’ordre públic durant les manifestacions o en els desnonaments.

En l’intercanvi, Junts assumeix altres importants departaments que ara tenien un conseller d’ERC, com Economia i Hisenda -que seguirà adscrit a Vicepresidència, i que era l’àrea que fins ara dirigia Aragonès-, Drets Socials, Justícia i Acció Exterior. Els post-convergents conserven Polítiques Digitals i Territori, que es fusiona amb la primera sota el nom d’Infraestructures.

A més d’Interior, ERC es queda amb Empresa, Cultura i Agricultura, ara en mans de Junts. Els republicans mantenen Educació i sumen la nova Conselleria de Feminismes i Igualtat.