Els dies d’estrena són sempre rellevants pel simbolisme que adquireixen els actes de qui llueix càrrec nou. Així, l’agenda d’ahir del nou president de la Generalitat, Pere Aragonès, en el seu primer dia es va calcular amb precisió suïssa. Si en el segon debat d’investidura es va presentar com un president que, amb una mà, atendria les necessitats de la pandèmia i les seves crisis i, amb l’altra, gestionaria el conflicte polític amb l’Estat, les seves primeres 24 hores com a cap de l’executiu van fer evident aquesta doble ànima. Però no va ser l’únic que va parar atenció als simbolismes. Així, la CUP i els comuns, amb raons els dos per estar si més no dolguts -sigui per l’arribada de perfils com el de Jaume Giró a la Generalitat que ells sustenten, uns, sigui per l’intent de negociació avortat, els altres-, van dibuixar a Aragonès el que li pot esperar en aquesta legislatura.

I és que el tens desnonament de tres activistes d’un pis del Bloc Llavors del Poble-sec -que va acabar amb l’ocupació durant dues hores de la seu d’ERC per part de diversos manifestants- va provocar el primer xoc entre Esquerra i la CUP, abans fins i tot que Aragonès nomenés el seu Govern. Abans, per tant, que el nou conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, veiés, si més no, el seu nom al DOGC.

El pla del primer dia

Va triar Aragonès com a primer acte com a president una visita a un hospital de la regió metropolitana, però no de la conurbació barcelonina (al Parc Taulí de Sabadell) per anunciar un pla integral de salut mental i emocional per afrontar l’impacte dee la COVID-19 en la població en general, però especialment entre els nens i joves. És a dir, la batalla a les conseqüències mèdiques de la pandèmia.

A la tarda, estava previst que visités els presos independentistes als seus respectius recintes penitenciaris. Finalment, el CPD Wad-Ras, on es troba Carme Forcadell, es va deixar per a avui. Sí que es va desplaçar fins al CP Lledoners i el CP Puig de les Basses.

Fins aquí, els plans de l’equip del president. L’insospitat va ser que quatre diputats de la CUP -Dolors Sabater, Eulàlia Reguant, Xavier Pellicer i Carles Riera- i dos dels comuns -Susana Segovia i Jess González- es van col·locar, al costat d’un centenar d’activistes, davant de la línia policial dels Mossos d’Esquadra al Poble-sec. El cos policial va acudir al carrer Lleida per ordre expressa del jutjat d’instrucció número 54 de Barcelona per executar el desnonament, després d’ignorar un informe que acreditava la situació de vulnerabilitat d’un dels inquilins.

Antiavalots ruixats

Els antiavalots, després de ser ruixats amb pintura, van treure un a un els manifestants. El balanç va ser de tres investigats per delicte d’atemptat als agents de l’autoritat, nou investigats per desordres públics, 60 denunciats per desobediència i tres agents ferits lleus.

«El que s’ha viscut avui ens fa mal a tots», va assegurar Aragonès, i es va conjurar a impulsar un nou protocol d’actuació en aquests casos amb la participació de l’administració de justícia en la línia del pacte que va forjar amb la CUP, que exigeix ​​que no intervinguin els antiavalots en els desnonaments. La diputada de la CUP Laia Estrada va exigir a la Generalitat «alienar desobediències» perquè els antiavalots no intervinguin en els desnonaments.