Carles Puigdemont no té intenció de tornar a Catalunya. L’expresident de la Generalitat té al cap continuar mantenint la seva residència a Bèlgica i sospesa, fins i tot, demanar la nacionalitat belga. Així ho confirmen diverses fonts de l’entorn del líder de Junts sobre la base de converses mantingudes amb ell en els últims temps. L’expresident no ha volgut fer declaracions sobre aquest tema i, oficialment, el seu equip sosté que no ha pres cap decisió. La concessió dels indults als 12 condemnats per el procés deixa més en evidència el contrast amb la situació personal de Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig.
Les opcions de l’expresident es resumeixen en tres: tornar a Catalunya quan es reformi a la baixa la tipificació penal del delicte de sedició; esperar a un altre temps polític més endavant, o optar perquè la seva decisió de deixar Catalunya per a «internacionalitzar» el procés i eludir un procés judicial a Espanya sigui ferm i definitiu. La possibilitat preferida ara mateix és aquesta tercera.
Puigdemont va expressar en moltes ocasions que només tornarà si se li garanteix el respecte a la seva immunitat com a eurodiputat. Immunitat que el Parlament Europeu li ha restablert provisionalment. «El que garantirà un retorn a Catalunya és el respecte d’Espanya a la immunitat de la qual jo gaudeixo. Això hauria de garantir que poguéssim tornar sense risc», va etzibar fa setmanes en Waterloo.
Atès que això és improbable que succeeixi, Puigdemont no està per la labor d’arriscar-se. A més, considera que encara que es reformi a la baixa el delicte de sedició, l’«acarnissament» de l’Estat contra ell està garantit. Per exemple, per delictes com el de malversació, la condemna podria ser igualment molt elevada, per la qual cosa la seva aposta d’exiliar-se hauria acabat reportant-li una situació igual o pitjor, des del punt de vista penal, que la dels quals es van quedar a Catalunya.
L’expresident va asseverar en nombroses ocasions que no contempla en cap cas la «rendició», i sempre va defensar que el seu paper a l’estranger va servir i serveix a l’independentisme per a exportar el conflicte a nivell internacional i aconseguir victòries judicials contra l’Estat, com la del seu breu empresonament i posada en llibertat a Alemanya o els revessos de la justícia belga a les peticions d’extradició de Comín, Puig i Meritxell Serret (exconsellera d’ERC) per part del Tribunal Suprem.
Per això, quan el líder d’Esquerra, Oriol Junqueras, es va comparar en una entrevista amb Sòcrates, Ciceró i Sèneca perquè van poder fugir i no ho van fer, i va al·legar que ell es va quedar a Catalunya «per sentit de responsabilitat cap als meus ciutadans», Puigdemont va sentir una profunda indignació cap al seu exvicepresident, amb qui s’acaba de retrobar aquesta setmana després de gairebé quatre anys, els que ha passat a la presó el dirigent republicà, ara indultat pel Govern. La fredor va presidir la reunió.
El factor humà
L’aposta prioritària, doncs, per tots aquests motius, és la de mantenir-se a Waterloo de manera permanent. I fins i tot podria arribar a demanar la nacionalitat belga. Aquesta estratègia podria passar també per la decisió que la seva família més pròxima s’instal·lés també a Bèlgica.
Calvo nega que Moncloa pacti amb el Govern sobre el Tribunal de Comptes
La vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, va afirmar ahir que el seu executiu «no» negocia amb la Generalitat sobre el fons per als afectats per les decisions del Tribunal de Comptes sobre l’acció exterior dels anys 2011 a 2017. «El govern no negocia la legalitat», va dir, i sí que «analitza el decret» i «en cas que algunes parts siguin inacceptables» pel que fa a la seva constitucionalitat presentarà «un recurs» davant el Tribunal Constitucional. Segons Calvo, el decret conté «coses que ens són difícils d’entendre», però l’executiu espanyol «no passarà per alt res que no pugui ser acceptat legalment». Calvo va fer aquestes manifestacions en un esmorzar informatiu a Madrid on ha defensat els indults com una potestat del govern espanyol.
