Més de 5.000 estudiants d'arreu de Catalunya han començat aquest dimarts les proves d'accés a la universitat (PAU) en la convocatòria extraordinària de setembre. Enguany els exàmens s'han tornat a fer sota estrictes mesures de seguretat derivades de la pandèmia de la covid, però també marcades per les indicacions del TSJC, que va tornar a ordenar que els enunciats de la selectivitat s'oferissin en les tres llengües oficials: català, castellà i aranès. En el cas del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, Miquel Berga, president d'un dels tribunals, ha explicat que els professors preguntaran a cada estudiant quin examen vol per tal de "reforçar els drets lingüístics i personals" de cada persona.

Per les aules d'aquest centre universitari passaran els pròxims dies uns 400 estudiants, una xifra molt inferior als que va acollir en el marc de la convocatòria del passat mes de juny. Això sí, les mesures de seguretat derivades de la covid continuen ben vigentS, com la obligatorietat de portar la mascareta, la desinfecció, la higiene de mans o la separació entre cadires.

"La covid provoca que hàgim de fer servir molts més espais" apunta Berga, "la organització ho ha tingut en compte i ha habilitat més aules perquè tothom estigui més esplaiat". La primera de les proves ha començat a les 9 del matí, però gran part estan compreses entre les 12 del migdia i les primeres hores de la tarda. A més, en aquesta ocasió, alguns dels estudiants només atenen algunes d'específiques.

Pel que fa al tema de la llengua, Berga ha recordat que el canvi de "mecanisme" no ha causat "cap tipus de problema". "El professor ofereix, com si estes en un restaurant, la carta a cada un dels alumnes, personalment. Li pregunta abans de començar quin examen vol", afegeix. De fet, segons el president d'un dels tribunals, "l'estadística habitual" és que la demanda en castellà sol ser "més minoritària", tot i que subratlla que no significa que no s'hagi d'oferir. "Cada ciutadà pot manifestar l'exercici dels seus drets lingüístics", afegeix.

Bones sensacions després de la primera prova

Després de sortir del primer examen, el de llengua castellana, els estudiants s'han reunit a l'entrada de l'edifici per comentar les preguntes, o bé per fer un darrer repàs de la prova següent. En aquest primer, hi havia alguns exercicis de sintaxis, textos, i comprensió lectora, en la qual podien escollir entre dos llibres: "Luces de Bohemia" o "Nada". La majoria ha coincidit en que ha estat "més senzill" que el que se'ls va plantejar el mes de setembre.

En Marc Boixader, de Tordera, ha sortit satisfet de la primera prova. El mateix que li ha passat a la Sónia Gutierrez, de Sant Adrià del Besós, que ha explicat que en aquesta ocasió, tot i estar "nerviosa", li ha semblat més assequible.

Pel que fa a la possibilitat d'escollir entre les tres llengües oficials a l'hora de fer l'examen: català, castellà i aranès, en general, l'alumnat ho veu amb bons ulls. A excepció de les proves de llengua – que s'han de fer en la mateixa – Boixader ha optat per triar el català a la resta, tot i això creu que està bé que es pugui escollir fer-ho en algun dels altres dos. "Potser hi ha algú que no és d'aquí i que no el parla, per això està bé que ho demanin", sosté.

Pel que fa a Gutierrez, les ha fet sempre en castellà. Tot i això posa en dubte que el "criteri" d'aquells que corregeixen sigui el mateix si la persona el fa en una llengua que en una altra, en aquest sentit lamenta que potser es busqui ser més concret, amb aquelles persones que opten per no fer-lo en llengua catalana.