Després que el Tribunal Suprem (TS) ratifiqués la quota del 25% de castellà a les escoles catalanes, a qui toca moure fitxa? El Govern ho té clar: a la Generalitat. La ministra de Justícia, Pilar Llop, va recordar ahir al Govern català que la resolució del TS és ferma i s’ha d’executar. Per part seva, el Ministeri d’Educació assegura que l’executiu central «no ha d’adoptar cap mesura» perquè el compliment del text correspon «en exclusiva» a la Generalitat i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), institució que va dictar la sentència de setembre del 2020 que ordenava que el castellà s’impartís, com a mínim, en el 25% de les hores escolars. Quan el TSJC va emetre aquesta sentència, el Govern va interposar un recurs de cassació davant el TS, que ara ha anunciat que no l’admet a tràmit. Per tant, la sentència és ferma i executable.
A partir d’ara, hi ha un termini de dos mesos per fer efectiu el compliment de la decisió. «Veurem quina és la resposta de la Generalitat i depenent del que faci s’aniran fent passos», va concloure la ministra de Justícia, sense especificar si l’Advocacia de l’Estat demanarà l’execució forçosa de la sentència. «El Govern no té aquestes competències. Els jutges fan la seva feina i nosaltres executem», va assenyalar la portaveu de l’executiu, Isabel Rodríguez, als passadissos del Congrés.
ERC i la derivada política
«La pilota és ara a la teulada del TSJC. Quan expliqui com ha de fer complir la sentència, la Generalitat l’haurà de complir en un termini de dos mesos. Si no ho fa, ja ho veurem. El Govern no entra ni hi pot entrar», reblen fonts de la Moncloa, que rebutgen, com va demanar ahir Pablo Casado, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució en cas que el Govern català no respecti la decisió. L’executiu central s’enfronta, tot i això, a un problema amb derivada política, ja que ERC, que lidera la Generalitat, és soci clau de legislatura, i la llengua ha demostrat ser un material molt sensible.
Per part seva, la Generalitat considera que la providència del TS és un atac directe a la immersió lingüística, un model d’èxit que té com a objectiu evitar la segregació social. El conseller d’Educació, Josep González Cambray, va demanar per carta als directors dels centres educatius que no canviïn el seu projecte lingüístic: «Volem que continueu treballant com fins ara». El responsable de la política educativa a Catalunya va assegurar a RAC-1 que té «garanties» que el Ministeri d’Educació no demanarà l’execució de la providència.
De moment, el departament de Pilar Alegría, efectivament, insta el TSJC a dir com es trasllada a les aules el mandat d’impartir, com a mínim, el 25% d’hores en castellà. L’assumpte és molt complex i el ministeri prefereix no entrar en «futuribles».
Educació recorda, a més, que l’alta inspecció –que depèn del ministeri– no té capacitat de vigilància per comprovar el compliment de la sentència. Seria, per tant, la inspecció educativa -depenent de la Generalitat- l’habilitada per fer-ho.
Educació afegeix que la posició del Govern respecte els idiomes està perfectament recollida a la nova llei educativa, la Lomloe, més coneguda pel cognom de l’anterior ministra, Isabel Celaá. La norma obliga els alumnes a conèixer perfectament el català i el castellà quan acabin l’etapa secundària obligatòria. No és cap novetat. És una cosa que passa a les aules de Catalunya, la realitat del dia a dia. La Lomloe afegeix que si algun alumne té llacunes en algun dels dos idiomes, haurà de tenir classes de reforç. «El Govern no concep la llengua com un element de confrontació», ratifiquen per part seva des de la Moncloa.
La polèmica amb l’ús del castellà a l’escola es va iniciar el 2015, quan el llavors ministre d’Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, del PP, va presentar una demanda contra la Generalitat per la seva «inactivitat» per fer efectiu l’ús del castellà en «proporció raonable» a les escoles. La demanda va ser ampliada el 2016 i 2017 (amb el PP en el poder). El desembre del 2020, el TSJC va dictar sentència per la qual estimava parcialment el recurs interposat per l’Advocacia de l’Estat. La decisió del TSJC instava la Generalitat a adoptar les mesures necessàries per garantir que els alumnes rebin de manera efectiva l’ensenyament mitjançant l’ús vehicular de les dues llengües oficials en els percentatges que es determinin, que no podran ser inferiors al 25% en un i altre cas.
