L'expresident de la Generalitat Quim Torra i l'exvicepresident del Parlament Josep Costa han anunciat que han iniciat el procés per demandar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per haver estat espiats amb Pegasus. Consideren que el cap de l'executiu espanyol és el «màxim representant i responsable dels serveis d'intel·ligència». Segons l'anàlisi dels seus telèfons mòbils institucionals, l'expresident de la Generalitat va patir 8 infeccions amb Pegasus i l'exvicepresident del Parlament en va patir 4 durant el 2019. També han presentat un requeriment contra el govern espanyol i el seu president exigint el «cessament de la vulneració dels seus drets fonamentals com a víctimes de l'espionatge il·legal».

En un comunicat, Torra i Costa han explicat que tenen previst presentar en deu dies una demanda «de protecció dels drets fonamentals» contra el president Sánchez i el seu govern al Tribunal Suprem. I també tenen la intenció de portar el cas al Tribunal d'Estrasburg quan s'hagi inadmès o resolt el recurs d'empara al Tribunal Constitucional. La demanda argumenta que l'ús de Pegasus suposa «una total suspensió dels seus drets a la intimitat o privacitat de la vida personal i familiar, al secret de les comunicacions i a la protecció de dades, així com una interferència absolutament desproporcionada i sense base legal en els altres drets afectats».

El requeriment formulat contra el govern espanyol i el seu president es basa en l'art. 30 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciós-administrativa, «que preveu demandar l'administració per activitats il·legals executades per la via de fet». En concret la via de fet denunciada en aquest cas consisteix en la intervenció, escolta, sostracció, recopilació, tractament, ús, difusió i/o emmagatzematge de la informació i les comunicacions dels dispositius mòbils espiats.

Segons concreta el comunicat, s'aportarà com a prova principal l'informe de Citizen Lab, que detalla les intervencions dels telèfons de Torra i Costa. I argumenten que «la vulneració de drets fonamentals que es denuncia no depèn de quin òrgan, agència, departament o servei ha executat l'operació d'espionatge il·legal». Així doncs, la demanda es dirigeix contra el govern espanyol, ja que dirigeix la política interior i exterior, l'administració civil i militar i la defensa de l'Estat. Així mateix, es fa referència especial al fet que el CNI actua segons les directrius del govern espanyol i dona compte de totes les seves activitats al president i a l'executiu facilitant-los «informacions, anàlisis, estudis o propostes».