Nou desafiament, de resultat incert, del Parlament al Tribunal Constitucional (TC). Ahir, la presidenta de la cambra catalana, Laura Borràs, va comptabilitzar verbalment el vot delegat del diputat Lluís Puig, que resideix a Bèlgica des del 2017, malgrat haver estat anul·lat per l’alt tribunal i malgrat les advertències fetes pel lletrat major. El vot, tanmateix, no es va registrar al marcador electrònic perquè va quedar desactivat pels funcionaris després de la notificació del TC, i ara cal veure si serà computat en el diari de sessions i en el butlletí oficial. La Mesa es reunirà avui mateix, al final del ple, per decidir com s’oficialitzarà aquest resultat.
Els representants sobiranistes van comunicar al cos funcionarial que es fan responsables dels efectes polítics i jurídics de l’acceptació del vot anul·lat, però el procés des de la votació fins a la publicació oficial dels resultats passa per una cadena de funcionaris. Fonts parlamentàries asseguren que el departament d’edicions, l’encarregat de la publicació, ha comunicat que publicarà les dades del còmput perquè hi ha un acord de la majoria de la Mesa fent-se responsable de les possibles conseqüències judicials i eximint-los de qualsevol represàlia.
Abans de la votació, Borràs va explicar que el vot de Puig seria «sumat al còmput de votació partint del sentit del vot indicat per la portaveu del seu grup parlamentari, a qui té delegada la seva votació», la diputada Mònica Sales, tot i que a la pantalla el vot de Puig no apareixerà. El decret del Govern sobre el procediment d’integració de centres educatius a la xarxa de titularitat de la Generalitat va quedar convalidat amb 134 vots a favor (133 en el marcador), però els serveis de comunicació es van limitar a parlar d’unanimitat . Cs ja ha recorregut al Constitucional i ha demanat que el TSJC analitzi si s’ha incorregut en un delicte de prevaricació i desobediència.
El lletrat major ja va advertir dimarts de possibles conseqüències judicials per usurpació de funcions i desobediència amb penes d’un a tres anys de presó, extensible a entre dos i quatre anys si el recompte acaba sent publicat al butlletí oficial, per fer-se amb tasques adscrites al cos funcionarial i per desatendre el TC. Tanmateix, els independentistes s’acullen al fet que la delegació que està anul·lada pel tribunal és la del març del 2021 però no la vigent, que té data d’octubre del 2021, tot i que tant els lletrats com el PSC opinen que la primera estableix jurisprudència sobre la segona.
Els funcionaris, «coberts»
Fonts de la Mesa donen per fet que, després d’aquesta primera votació, els funcionaris quedaran «coberts» perquè deixaran per escrit que la seva majoria independentista assumeix la responsabilitat, i així constarà en un acord de l’òrgan rector. Però, alhora, els membres sobiranistes suposen que poden patir conseqüències judicials, especialment si el Tribunal Constitucional dicta una nova ordre la setmana que ve recordant que el que s’ha dit -l’anul·lació de la primera delegació- té l’efecte d’establir jurisprudència.
