Fa uns anys, Isabel Companys i Jordi Piqué publicaven un buidatge de les cartes que reis i lloctinents generals de Catalunya havien tramès a la Universitat de la ciutat de Tarragona en el transcurs dels segles XIV-XVIII (1321-1734). Entre els centenars i milers de missatges, notícies i ordres de tot tipus que les autoritats notificaren als cònsols tarragonins, algunes feien referència a Roses, ja fossin sobre fets d´armes que havien succeït, ja fossin sobre qüestions eminentment comercials i marítimes. Tanmateix, destaquen diverses referències a un brot de pesta que assotà la població altempordanesa a les darreries de 1588 i principis de 1589. Aquesta epidèmia de pesta s´estengué entre 1588 a 1592 per bona part del territori català: hom sap que també afectà Perpinyà (encara que fou més dur l´episodi de 1560), Tarragona -en la qual es deixà sentir amb virulència l´any 1592- o Barcelona (que causà 11.723 morts). El llibre del morbo de l´Arxiu Històric de Tortosa informava, per exemple, que el juliol de 1589 hi havia «males noves» de Barcelona, Tarragona i el Penedès. Així mateix, reportava com «es moren moltes persones de mal de pesta» a Igualada, Jorba i Santa Perpètua.
el lloctinent general Manrique de Lara y Girón, comte de València de Don Juan, havia estat nomenat l´any 1586. Val a dir que aquest virrei estigué mínimament relacionat amb Roses el 1587, quan emeté un informe sobre les assignacions econòmiques que havien de rebre les seves fortificacions. S´estigué en el càrrec quatre anys, fins al 1590, quan fou rellevat pel taciturn i reservat Felip II.
De Barcelona estant, el 29 de novembre de 1588, el lloctinent general advertia a les autoritats tarragonines que la pesta afectava les poblacions de Cadaqués i Roses. Així mateix, les informava que l´epidèmia era present a Elna, on encara no havia cessat, Peralada i Llers, i els demanava que prenguessin les precaucions necessàries per prevenir una possible infecció.
La situació sanitària no millorà si hem de fer cas de les informacions que Manrique de Lara y Girón transmeté a les autoritats municipals de Tarragona el 12 de gener de 1589. En aquesta carta -escrita, com l´anterior, en català- manava que s´evités el contacte amb les persones i les mercaderies provinents de Cadaqués, Roses i Peralada, on els efectes de la pesta allí detectada havien augmentat en plena lluna de gener. Sembla evident, doncs, que els efectes de la pesta a Roses foren prou notables. Malgrat la manca d´estudis sobre aquest brot epidèmic en concret a la nostra població, una sèrie d´indicis confirmen el tràngol social que significà. Diversos autors coincideixen a destacar que els monjos del monestir de Santa Maria de Roses abandonaren -per culpa de la pesta- les residències monacals i com aquestes foren espoliades. De fet, l´estrall epidèmic no feia res més que aprofundir el procés de decadència que patia el cenobi rosinc i que acabà el 1592 amb l´agregació com a priorat al monestir de Santa Maria d´Amer. Així mateix, la Universitat de Roses va haver de suportar les conseqüències financeres de la lluita contra la pesta. Segons un Memorial dels censals y violaris que fa la universitat de la present vila de Roses a diverses persones y en diversos temps, posats per mesades, transcrit en el llibre de conclusions, actes i instruments de la universitat de 1597, es va haver de vendre a la comunitat de preveres de Castelló d´Empúries un censal de 250 lliures de preu i 12 lliures i 10 sous de pensió anual per tal de pagar les despeses derivades de l´epidèmia de 1588.
Sobre la quantificació dels efectius demogràfics que afectà la pesta de 1588 és, a hores d´ara, molt difícil de precisar. Si bé el mateix any s´inciaren els llibres sacramentals de batejos i de defuncions -del qual hom sap que disposaven de cobertes de pergamí i que el segon estava encapçalat amb la indicació «en aquest llibre estaran continuats los qui passaran d·esta vida en l·altre de la vila de Roses fet de mà de mi, Anthoni Alzina, prevere y rector de la vila de Roses, començant als 18 del mes de juny 1588»-, malauradament no s´han conservat. És molt probable que la seva creació es degués a la necessitat immediata de consignar l´increment de la mortalitat. En tot cas, el futur buidatge dels manuals i els protocols del notari Antoni Calvó pot aportar valuoses informacions sobre aquest atzucac.
En definitiva, l´epidèmia de pesta de 1588-1589 a Roses, malgrat les escasses informacions que hom disposa, colpejà amb força. Les autoritats difongueren la notícia arreu de les terres catalanes i la població hagué de fer front no només a les conseqüències demogràfiques d´aquest estrall epidèmic, sinó a les càrregues financeres que se´n derivaren.
*Arxiver Municipal de Roses
