L.F.G., Girona.
El 16 de març de 1988, el Parlament de Catalunya aprovava per unanimitat la creació de tres noves comarques: el Pla d'Urgell, l'Alta Ribagorça i el Pla de l'Estany. Des de la llotja del Parlament, una delegació d'alcaldes dels onze municipis que integraven la nova comarca gironina van aplaudir la decisió. Des de 1976, aquests pobles havien funcionat junts com a Mancomunitat Intermunicipal de l'Estany, de manera que la transició cap a la comarca no va ser difícil, ja que havia estat llargament reivindicada. El llavors president de la Mancomunitat i alcalde de Banyoles, Pere Hernández (CiU), recorda bé aquells dies. "Feia 8 o 9 anys que que treballàvem junts, ja teníem seu, i només faltava el pas de transformar la Mancomunitat en comarca. Per això va ser fàcil", assenyala.
La creació de la nova comarca va servir per corregir la divisió comarcal de 1933, en què els republicans havien inclòs els pobles del Pla de l'Estany dins la comarca del Gironès. El cap de Cultura del Consell Comarcal, Miquel Rustullet, recorda en un escrit a la Revista de Banyoles que el sentiment de pertinença comuna d'aquests pobles arrenca de lluny, ja que tenen un passat i una història en comú.
I de fet, segons recorda Pere Hernández, cap als anys 1976-77 es va crear la Comissió pel Reconeixement de la Comarca, per tal de començar a reclamar de forma seriosa la creació d'una comarca pròpia. L'antic alcalde recorda, en aquest sentit, la tasca realitzada per persones com Jaume Butinyà, Pere Comas, Jordi Vilardell, Tomàs Cortada o Miquel Callís, entre altres. Amb l'arribada de la democràcia, les reivindicacions van continuar durant el mandat del nou alcalde de Banyoles, Salvador Juncà. Va ser llavors, segons indica Rustullet, que la Mancomunitat va donar un nou impuls als projectes comuns i va quedar definitivament configurada amb els 11 municipis actuals: Banyoles, Camós, Crespià, Cornellà del Terri, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls.
La Mancomunitat ja feia les tasques de comarca, i només faltava la seva proclamació definitiva. Encara quedava, però, decidir quin nom li posarien: després de diverses temptatives (Baixa Garrotxa, Garrotxa Martiriana, Terramprims de l'Empordà...), els municipis afectats van acordar dir-se Comarca de l'Estany. Aquesta denominació, tanmateix, no va ser la definitiva, ja que al Bages ja existia un poble anomenat l'Estany i això podia donar lloc a confusions. Finalment, la comarca es va acabar dient Pla de l'Estany i, malgrat que els alcaldes pensaven que el "Pla" es perdria pel camí, el nom va acabar fent fortuna.
Així doncs, el 16 de març del 1988 el Parlament va reconèixer de forma unànime la creació de la nova comarca. El dia 28 d'aquell mateix mes es va promulgar la Llei 5/1988 i va sortir publicada al Diari Oficial de la Generalitat el dia 16 de maig.
El primer Consell Comarcal es va constituir el 27 de juliol de 1987 i el seu president va ser Anton Prat, regidor de CiU a Banyoles. Segons indica Rustullet, aquell primer mandat es va caracteritzar per continuar els projectes iniciats per la Mancomunitat, com ara el col·lector, la depuradora o l'abocador comarcal. Després de Prats, van presidir el Consell Comarcal Pere Hernández, Joaquim Mercader, Pere Lladó, Lluís Ferrando, Josep Vicenç, Joan Casas i, des de 2003 fins a l'actualitat, ho és l'alcalde de Palol de Revardit, Jordi Xargay.
Per Xargay, la situació de la comarca ha canviat "moltíssim" en els últims 20 anys. Segons indica, els Consells Comarcals "han contribuït a l'evolució del país", i això s'ha notat especialment amb els pobles petits com els que formen part del Pla de l'Estany, ja que se'ls han pogut donar millors serveis. No s'atreveix a dir si aquest territori seria diferent avui dia si no s'hagués convertit en una comarca independent, però agraeix que el 1988 es reconegués el dret dels pobles a formar part de la comarca del Pla de l'Estany. Així doncs, per ell la valoració després de tot aquest temps és positiva, ja que s'han fet molts projectes.
Xargay serà, precisament, l'encarregat de presidir avui la celebració d'aquest 20è aniversari, al costat del conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs. L'acte institucional se celebrarà a partir de dos quarts de 12 del matí a la sala d'actes del Consell, i comptarà amb l'assistència del delegat del Govern, Jordi Martinoy, la directora dels Serveis Territorials de Governació, Mireia Mata, i un representant de la Diputació. A més, a l'acte s'han convidat també tots els alcaldes, exalcaldes, consellers i exconsellers comarcals. A un quart d'una del migdia s'inaugurarà l'exposició Paisatge i Història, que fa un recorregut aeri per diferents indrets de la comarca, per tal de mostrar-los des d'una perspectiva diferent. Tot seguit es projectarà l'audiovisual El Consell Comarcal, la institució de la comarca, hi haurà una actuació de l'Esbart Fontcoberta, s'organitzarà un aperitiu popular i a dos quarts de nou del vespre tindrà lloc la mostra-espectacle Gàrgoles de Foc. Llavors, el Pla de l'Estany ja començarà a caminar cap als propers 20 anys.
