Tossa ha crescut 104 hectàrees. Des d'ahir, el municipi ja té la propietat del paratge de Sant Grau, que consta de l'ermita, l'hostatgeria, el bosc, el xalet de 130 m2, el dipòsit d'aigua, la bassa de proveïment i les pistes esportives. L'alcaldessa de la població, Imma Colom (CiU), aprofitant que ahir se celebrava l'aplec de Sant Grau, va signar els documents notarials en sortir de l'ofici solemne en honor del Sant i va fer entrega a l'administrador general d'Ibercaja -expropietària de la finca- d'un xec en efectiu per valor de 36.060,63 euros com a primer pagament.
Els ciutadans presents a la signatura van felicitar Colom i, fins i tot, n'hi va haver que li van demanar que els firmés un autògraf al tríptic sobre Sant Grau realitzat per la Casa de Cultura pel que consideren una fita històrica del municipi. Aquest caràcter històric el va voler evidenciar l'alcaldessa quan va afirmar que amb aquesta adquisició també s'honra "la memòria dels pescadors de Tossa, que l'any 1510 van demanar un permís per pescar els diumenges i pagar el retaule de l'ermita".
Que Tossa sigui propietària del paratge i disposi així de la clau de l'ermita permetrà, entre altres coses, que la ciutadania pugui tornar-se a casar al santuari. Fins ara, aquesta tan sols s'obria cada 13 d'octubre per celebrar l'aplec i no s'hi oficiaven altres cerimònies. Amb el canvi de titularitat la situació canvia notablement i en funció dels acords a que arribin el consistori i el mossèn de Tossa, Joan Carreras, l'ermita podrà usar-se al llarg de l'any. "Això pot ser visitable. Es té el lloc, es té la cultura, es té la tradició i s'ha recuperat la clau", apunta el rector.
Més enllà de la satisfacció inicial que va mostrar el govern (CiU) per l'adquisició de la parcel·la caldrà que el consistori estudiï les possibilitats de desenvolupar un projecte encaminat a aprofitar l'espai i restaurar-lo. La regidora d'Urbanisme, Assumpta Margenats (CiU) va explicar que disposa de diverses ofertes sobre la taula tot i que, de moment, no es planteja fer-les públiques. No obstant, l'Ajuntament ha manifestat en diverses ocasions el seu interès que Paradores de Turismo de España SA pugui integrar Sant Grau dins la seva xarxa d'establiments.
Les negociacions de compra
Just començar l'actual mandat, el govern ja va proposar comprar Sant Grau, tal com s'havia intentat fer l'any 2003. El problema estava en que l'Institut Català de Finançes (ICF), que tutelava els comptes municipals, no podia donar el vistiplau a l'operació fins que s'haguessin sanejat les arques públiques, motiu pel qual el govern va haver de prendre un seguit de mesures, entre les quals es demanava reduir la despesa en personal i, per extensió, l'acomiadament d'alguns treballadors.
Realitzats aquests ajustaments econòmics l'ICF va aprovar que el consistori desemborsés gairebé un milió d'euros per costejar l'operació.
Mentre tot això es produïa, Ibercaja va rebre un seguit d'ofertes de particulars que es mostraven interessats a poder adquirir la finca. L'administrador general, Santiago Gasanz, afirma que només l'any 2007 hi havia "dos compradors que tenien els diners" tot i que "no van ser les úniques ofertes".
El fet que finalment la caixa d'estalvis hagi optat per tancar l'acord de compra amb Tossa es deu "a la funció social" de l'entitat creditícia i al compromís que havia adquirit amb el consistori, tal com manifesta Gasanz.
La capella s'inicia el 1408
La història de l'ermita de Sant Grau es remunta al 1408, quan el bisbe de Girona va donar la llicència als parroquians de Tossa per reconstruir a la muntanya aquest edifici religiós. Però la finca va passar a mans privades després que el 1798 una Reial Cèdula decretés la desamortització dels béns eclesiàstics i l'heretat de Sant Grau es vengués en subhasta el 1806. La propietat va anar canviant de titularitat fins que l'any 1959 Domingo Gotarra Blanqué la va comprar per fer-hi un hotel de luxe. Els deutes contrets per Gotarra van comportar que el 1968 la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Zaragoza, Aragón y Rioja (Ibercaja) es quedés amb la propietat, fins ahir.
