Les investigacions policials tenen uns tempos que sovint no es corresponen ni amb les ganes de notícies de la premsa, ni amb les ànsies dels familiars per trobar algú a qui acusar, tant sentimentalment com legal. No seria la primera vegada que la policia -en el cas que ens ocupa, la Unitat d'Investigació Territorial (UTI) dels Mossos d'Esquadra- tanca un cas d'assassinat mesos després dels fets. Així va passar, per exemple, amb el cas del crim de l'edifici 600 de Roses, que va tenir lloc l'octubre de l'any passat. Els presumptes assassins d'un jove empleat d'una immobiliària van acabar entre reixes el passat mes de març. Però tot apunta que aquest no és el cas del crim de la botiguera de Palafrugell Montserrat Sánchez López, morta per l'acció de 18 ganivetades el 13 de novembre de 2008. Fonts policials no dubten a admetre que caldria un cop de sort boja per resoldre el cas ja que la investigació ha arribar a un punt mort després d'un any de recerca, proves pericials i interrogatoris. El crim de Sánchez López esdevé així l'únic assassinat no resolt de l'any 2008 i el segon crim sense culpables de Palafrugell, ja que la mort del joier Joan Codolar Masferrer, que va tenir lloc el set de juny de 1983, roman també sense resoldre.

El cas de Sánchez López és frustrant per moltes raons. La policia va trobar a prop del lloc del crim dos ganivets que no es corresponen amb l'arma homicida. Càmeres de seguretat instal·lades al carrer Ample van captar la imatge d'un home caminant avall pocs minuts després de l'hora del crim: duia la mà dreta embenada, però les imatges són de tan mala qualitat que mai ningú l'ha pogut identificar. Els draps que duia embolicats a la mà tapaven una ferida que es va fer amb el ganivet i això el va fer deixar rastres de la seva sang al safareig del carrer Ample, on va aturar-se per rentar-se i desfer-se de la bossa sostreta a la noia. Aquesta sang s'ha comparat amb l'ADN de diversos sospitosos, sense resultats positius.

Una operació de la policia local de Palafrugell va semblar donar a llum una pista bona ara fa uns mesos: es va investigar exhaustivament un home que tenia antecedents per actes violents, però tot plegat es va desinflar perquè tenia una coartada sòlida per a la nit del crim i, a més, la prova biològica el va descartar com a assassí. Per aquest darrer motiu es va haver de deixar en llibertat l'únic detingut que mai hi ha hagut per aquest cas, un jove marroquí, Hafid, que es va inventar una història per donar-se importància que li va costar unes quantes nits de presó. El jove era un brètol que altres vegades ja havia denunciat falsos delictes a la policia i les seves fantasies li van acabar costant la feina a un túnel de rentat de Palafrugell. Els mossos fins i tot van investigar una pitonissa de Palafrugell que tenia antecedents de desordres mentals, però aquesta via es va descartar gairebé d'immediat. Pocs dies després del crim es va trobar el mòbil de la botiguera, l'únic objecte que l'assassí va prendre de la bossa de la noia. Es van investigar les trucades, els missatges. Una altra vegada, res.

La investigació continua oberta, però fonts policials i també judicials la consideren en punt mort. El marit i la germana de la víctima van lamentar-se el passat dijous, en una entrevista concedida al programa Els Matins de Televisió de Catalunya, de la poca informació que els ofereixen els investigadors i van demanar alhora que no s'abandonin les perquisicions. La família preveu una altra concentració en record de la noia morta per al proper 13 de novembre, quan es complirà el primer aniversari del crim. Res fa pensar que el podran celebrar amb el consol de saber que el responsable de la mort de Montserrat Sánchez dorm entre reixes. L'únic consol és que l'expedient resta obert a l'espera d'aquest cop de sort boja que potser arriba algun dia: els familiars del joier mort el 1983 ja no poden dir el mateix, ja que les investigacions d'assassinat s'arxiven al cap de 25 anys. En aquell moment, per investigar la mort d'un home a qui dos sicaris van disparar un tret al cap al mig del carrer, la Guàrdia Civil es va centrar en la seva vida desordenada: li agradava la gresca i es va pensar sempre que el mòbil del crim havia de ser un deute de joc. No és el cas de Montserrat Sánchez, o com a mínim ningú no ho considera així: companyes de feina, veïns i família la descriuen com una noia treballadora, riallera i sempre pendent del seu fill. De fet, la nit de la mort duia dins del cotxe una bossa de roba nova per a ell.