02 de maig de 2010
02.05.2010

Un miler de vivendes en sòl públic a Roses

Els edificis ja es van construir dins la línia maritimoterrestre i l'Ajuntament intenta regularitzar aquesta situació

02.05.2010 | 02:00
Un miler de vivendes en sòl públic a Roses

Un miler de propietats de Santa Margarida de Roses, entre l'avinguda de la Gola de l'Estany i el passeig, se situen dins la línia marítimoterrestre, per tant, dins el domini públic. Això és així des del segle passat, quan l'administració va permetre que es construissin, com també ha passat en altres punts del litoral. Malgrat permetre-ho, la realitat és que a l'hora de regular el territori, com ho ha fet el POUM de Roses, la línia del que és públic se situa sobre aquestes propietats. Fins avui no havia suposat cap ombra fosca sobre el futur de les vivendes i des de l'administració s'ha insistit que no es pensava enderrocar res. Els registradors del registre de la propietat, però, han començat a posar entrebancs en moviments de compravenda i això, sumat a les noves delimitacions de l'espai de domini públic, als canals, ha fet saltar l'alarma.
La línia maritimoterrestre, tal com recull el recentment aprovat POUM de Roses, estableix la franja maritimoterrestre de tot el litoral. En aquest punt concret entre l'avinguda de la Gola de l'Estany i el passeig se situa uns metres més terra endins que en altres punts afectant una bossa on se situen un miler de propietats repartides entre grans edificis i hotels.
L'exalcalde i regidor de CiU, Carles Pàramo, que havia començat els tràmits per resoldre aquesta situació quan governava, explica que és de domini públic des de la primera llei de Costes que data del segle XIX. En aquell moment aquesta gran àrea era una bassa d'aigua de mar i el carrer Gola d'Estany on avui hi ha el límit de domini públic, era una barrera de sorra. La resta de l'entorn eren aiguamolls. Anys més tard per lluitar contra el paludisme (una malaltia provocada pels mosquits, molt presents als Aiguamolls) es va permetre construir sobre aquests espais sempre que s'invertís a dessecar-los. En aquell moment es va començar a permetre que es construís en el sòl públic i el boom dels anys seixanta de la construcció va acabar d'ajudar a urbanitzar tot aquest sector, sempre amb el consentiment de l'administració. "Es va permetre que s'edifiqués en sòl públic, els propietaris són innocents, perquè tant notari, com registrador, com l'Estat no deia res", diu Pàramo.
L'any 1994, informa el regidor, durant el seu govern van iniciar converses amb als responsables de Costes i d'Hisenda per regularitzar aquesta situació. "S'havia de desafectar en favor del patrimoni de l'Estat, i llavors Hisenda ho cedia a l'Ajuntament, que després iniciava un procés a favor dels propietaris", diu l'exalcalde. Admet que era un tema complicat de resoldre, sobretot la part per tornar als propietaris perquè s'havia de fer un procés de compravenda encara que fos simbòlic. Abans que es tanqués un acord o s'iniciessin formalment els tràmits les eleccions van suposar un canvi de les persones que dirigien els departaments i s'havia de reprendre el procés. A Roses també hi va haver un canvi polític.
L'alcaldessa actual, Magda Casamitjana (PSC), per la seva banda, considera que això es va amagar i que ara s'ho han trobat. L'equip de govern ja ha iniciat gestions amb la Subdelegació del Govern, també per buscar una sortinda que ?permeti, segons Casamitjana, "canviar de lloc la línia ?maritimo?terrestre".
Amb la situació actual, els edificis estan en domini públic i amb una concessió de trenta anys prorrogable a trenta anys més. Això fins avui no havia suposat cap entrebanc. Sí que ho és en aquest moment perquè des del registre de la propietat han posat condicions a la compravenda de propietats, segons van explicar alguns veïns en una recent reunió convocada per l'Ajuntament per exposar la situació dels nous atermenaments. La majoria dels propietaris desconeixien la situació en la qual estaven les vivendes d'aquest sector de la Gola de l'Estany i els que sí ho sabien no havien tingut mai cap problema.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook