El Reglament d'honors i distincions de Figueres fou aprovat per l'Ajuntament el 7 de febrer del 1963 i pel Ministeri de la Governació el 5 de juliol del mateix any. En fou el seu promotor l'alcalde Ramon Guardiola. La Reial Acadèmia de la Història només va suggerir la supressió del llorer que hi havia flanquejant l'escut de la població. Aquest reglament es va establir per distingir i premiar mereixements especials de personalitats i d'entitats locals, encara que, posteriorment, l'Ajuntament el va atorgar només per criteri purament polític. Entrats en el segle XX tot va inciar-se l'any 1918 quan en acabar-se la Primera Guerra Mundial la corporació va concedir el títol de Ciutadà d'honor al president dels Estats Units Mr. Wilson. Alhora es va posar el seu nom a la pujada del Castell. Tot seguit varen atorgar-se els següents títols: Orfeó Català, Fulla de Figuera en el 1919; Societat Fraternitat Republicana de Terrassa, Fulla de Figuera en el 1923; el rei Alfons XIII i la reina, alcaldes honoraris, i el general Godofredo Nouviles, Fills adoptius en el 1925; Col·legi la Salle, Fulla de Figuera en el 1926; general Primo de Rivera cap del Director militar, i el general Emili Barrero, Fills adoptius en el 1926; el Cor de l'Erato, Fulla de Figuera en el 1932; el coronel figuerenc Joaquim Rius Capapè, Fill predilecte en el 1939; Renato Llanas de Niubó (escriptor que havia estat reclòs a la presó de Figueres durant la Guerra Civil), Fill adoptiu en el 1940; Albert Gurt Pujades, (el millor esportista que ha tingut la ciutat de Figueres), Fulla de Figuera en el 1955; Dr. Ernest Vila (el metge figuerenc introductor de la cirurgia a la comarca) i Montserrat Tresserres (nedadora olotina que havia travessat el canal de la Mànega) Fulla de Figuera, en el 1958; Esbart Dansaire de Figueres, en el 1959, Fulla de Figueres en el 1951 i Salvador Dalí, Fulla de Figuera en el 1961. Amb el nou reglament a la mà, l'Ajuntament ha concedit els següents títols honoraris des del 1964. Medalla d'Or: cap d'estat Francisco Franco Bahamonde (1963), Salvador Dalí i Domènech (1973), i rei Joan Carles I (1999). La Medalla a Franco li fou lliurada a Madrid on es desplaçà tota la corporació municipal, a excepció de dos regidors que van quedar-se a Figueres per no quedar abandonat l'Ajuntament. Aquesta medalla d'or va ser retirada per un acord unànime dels regidors municipals el 2001. Medalla d'Honor: col·lectiu de voluntaris dels Jocs Special Olympics celebrats a Figueres (2000) i l'Amica Manhausen. Alcalde honorari: el cap d'Estat Francisco Franco Bahamonde (1964) i Miquel Mateu i Pla, ambaixador i propietari del castell de Peralada (1964), aquest en consideració a l'ajut que prestava a l'Ajuntament en gestions municipals. Ciutadà d'honorari: Frederic Macau i Vilar (1970), que com enginyer havia promocionat obres públiques d'interès per a la ciutat i comarca i Pere Sánchez Avellana (1976), que fou l'alcalde Vilatenim que va proposar l'annexió d'aquesta població amb la de Figueres el 1975. Fills adoptius: el governador civil Victorino Anguera Sansó (1974), mossèn Josep M. Albert i Arnau (1978), la poetessa Maria Àngels Anglada i Abadal (1996), el catedràtic Josep Cuadres i Planas (1988), el fotògraf Meliton Casals i Casas (1990), l'apotecari i historiador Alexandre Deulofeu i Torres (1988), el pintor Ramon Reig i Corominas (1997) i la poetessa Montserrat Vayreda i Trullol (1986). Fill predilecte: el poeta Jaume Maurici i Soler (1978), Salvador Dalí i Domènech (1983), el poeta Carles Fages de Climent (2002) i el llibreter Ramon Canet i Cordomí (2002). Fulla de Figuera: el president de la Fundació Museu Dalí, Ramon Boixadós i Malé (2002), el coordinador dels Jocs Especial Olímpics, Pere Cabrafiga i Cristina (2000), l'actor teatral Joaquim Crumols i Toralles (1985), Salvador Dalí i Domènech (1961), l'hoteler Lluís Duran i Camps (1981), el donador d'obres d'art al Museu de l'Empordà Abelard Fàbrega i Esteba (1982), el pedagog de català Ernest Fortiana Martí (2002), l'advocat, mestre i exalcalde de Figueres, Ramon Guardiola i Rovira (2002), l'atleta Albert Gurt i Pujades (1955), la pedagoga sor Sofia Larreategui Huidobro (1983), la professora de música Camil·la Lloret Altafulla (1981), l'escultor Frederic Marés i Deulovol (1969), el pedagog Josep Pallach i Carolà (2002), el polític Pere Portabella i Ràfols (2002), la presidenta d'Unicef, Adela Rosa i Salellas (1994), l'advocat Narcís Sala i Roca (1987), la pedagoga de català Maria Verdaguer i Nicolau, a títol pòstum, (2002), el polític Miguel Àngel Garcia Lomas (1965), Joan Gich Bech de Careda, aquest natural d'Agullana que va col·laborar de forma important en alguns projectes figuerencs (1976), els ministres Vicente Mortes Alfonso (1973) i Luis Rodríguez de Miguel (1975), que havien col·laborat en l'aprovació del Museu Dalí, la Comunitat de Sant Vicenç de Paül (1986), l'institut Ramon Muntaner (1989), la Unió Esportiva Figueres (1994) i Montserrat Vayreda (2004). Medalla de Plata al Mèrit: mossèn Josep M. Albert i Arnau (1972), el mestre Pere Bruguera i Pellicer (1979) l'hoteler Joan Duran i Camps (1976), el metge Joan Forment i Soler (1996), sor Rosa Gal i Guix (1966), germà Àngel Lladó i Rovira (1983), l'hoteler Josep Mercader i Brugués (1979), el mestre Josep M. Molinet i Calverol (1977), el rector mossèn Pere Xutglà i Figueres (1990) i la Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül (1995). Medalla al Mèrit Esportiu: Josep Buixó i Pujiula, promotor futbol base (1999), Josep Miquel i Ballart, exjugador del Figueres i protector del club (2003), Joan Tribuliex i Font, atlesta, (1982), Emili Bach i Grau, que fou president de la Unió Esportiva Figueres, (1994), Josep Duran i Pagès, jugador del Figueres, (1994), i Anna Junyer i Genover, campiona d'Espanya de basquet (1995) i la Unió Esportiva Figueres (2002). Finalment hi ha els títols de Cronista de la Ciutat que ha estat concedit a Eduard Rodeja i Galter (1961), Rafael Torrent i Orri (1968) i Josep M. Bernils i Mach (1989).
