14 de febrer de 2011
14.02.2011
40 Años
40 Años

Benestar i Família trigarà dos anys a pagar els deutes de la llei de dependència

La tasca serà complicada ja que l'Estat ha retallat la seva aportació per sufragar els costos d'aquesta prestació

14.02.2011 | 10:16
Àlex Pastor durant l´entrevista que li va fer Diari de Girona i abans de tornar a passar una nit al ras.

La publicació a Diari de Girona fa dues setmanes del cas de Josep Gironès, que va morir sense haver rebut ni un euro dels més de 3.000 als quals tenia dret, segons la llei de dependència i segons se li va reconèixer, ha tret a la llum altres casos igual de greus.

La Conselleria de Benestar Social va admetre a aquest diari la setmana passada que són conscients de la situació amb què es troben milers d'afectats a tot Catalunya, fins al punt que hauran de dedicar la primera meitat de la legislatura que acaba de començar a intentar posar al dia el maremàgnum creat per la llei. Una tasca gens fàcil, quan precisament l'Estat ha decidit retallar l'aportació que havia de realitzar a les comunitats per al compliment de la llei.

No serà fins a la segona part de la legislatura, segons les fonts de la conselleria, que s'intentarà posar ordre en la llei, creant una agència específica per a la seva execució i intentant fins i tot canviar-li el nom, ja que es considera que «llei de dependència» té connotacions pejoratives per als que s'hi acolleixen.

Isabel Riba viu una situació semblant a la de Joan Gironès, el fill de Josep Gironès. Segons va explicar a Diari de Girona, la seva mare va morir fa set mesos, als 95 anys. Els últims mesos de vida se li havia reconegut una prestació econòmica -en virtut de la llei de dependència- de 300 euros mensuals, però va morir sense haver-ne rebut ni un. Quan va morir se li devien uns 1.700 euros. A la seva filla Isabel, que és qui la va cuidar, després de tota una epopeia -els seus pares s'havien casat per poders durant la guerra, no tenia llibre de família...- se li va notificar que cobraria aquests diners a terminis, a raó de 300 mensuals.

No obstant aixòi, al cap de poc -com a Gironès- una carta li explicava que degut a la situació de crisi, els terminis serien diferents: se li pagarien 300 euros anuals. «Jo no sabia si riure o plorar», recorda Isabel Riba. «I ja ho hauria deixat córrer, però la meva filla va insistir que reclamés el que em corresponia», indica, mentre afegeix amb peculiar sentit de l'humor que «potser quan ho cobri ja seré jo qui necessitarà ajuda».

Aquests pagaments a terminis, en persones d'edat avançada i malaltes, corren un risc evident d'arribar tard. Ho explica una altra afectada, Dolors Vidal, amb una mare també reconeguda com a dependent: «Té 80 anys i es pensa que ens han dit això dels terminis i ho han fet així per estalviar-se algun pagament, ja que fins al 2015 que en teoria acabarem de cobrar... vés a saber». La mare , previsora alhora que resignada, «pregunta si els diners es perdran o ens els podrà deixar en herència».

Un tercer afectat es va dirigir a aquest diari per denunciar que el seu pare «va morir a mitjans 2010 quan tenia reconeguda la llei de la dependència en el seu grau més alt des de novembre 2009, i els endarrariments per cuidador familiar els cobrarem en 5 anys, el primer pagament serà el juny del 2011 un 20 per cent i així fins al 2015», fins a la xifra final de 2.500 euros.

El nou govern de la Generalitat assegura que una de les seves prioritats és posar ordre en el tema de la llei de dependència, però admet que és una llei que va néixer sense els recursos suficients i que l'actual situació de crisi ho complica encara més.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades