La contaminació del Mediterrani per metalls és un fenomen tan antic que grecs i romans ja hi tenen responsabilitat, d'acord amb el que acaben de demostrar investigadors del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB). Els orígens d'aquesta alteració del fons marí es remunten a fa aproximadament 2.800 anys, coincidint amb el desenvolupament cultural i tecnològic d'aquelles civilitzacions antigues i, en concret, de les activitats relacionades amb la mineria i la metal·lúrgia.
Ara bé, els mateixos experts remarquen que la pol·lució per metalls del Mediterrani provocada per la intervenció humana ha anat augmentant de manera gradual al llarg dels últims 1.200 anys i s'ha accelerat de forma més que considerable els darrers 350 -amb la revolució industrial-, sobretot amb un increment de plom, zinc i arsènic.
Pol·lució creixent
La recerca que ha permès apuntar cap a Roma i Grècia s'ha realitzat a la Costa Brava, amb les prades de posidònia de Port Lligat (Alt Empordà) com a camp de treball. A partir dels seus sediments, un equip del Centre d'Estudis Avançats de Blanes liderat pel científic Miguel Ángel Mateo -del Departament d'Ecologia marina- ha conclòs que la concentració de metalls al fons marí va començar a augmentar fa cosa de 2.800 anys, pels entorns del 789 abans de Crist.
El 69 per cent del fons de la badia de Port Lligat està cobert de posidònia, ocupant una superfície de 94.315 metres quadrats. En aquesta zona, els científics del centre blanenc han analitzat sediments de fins a 4.500 anys d'antiguitat que arriben a tenir 5 metres d'espessor. Els resultats obtinguts mostren que, fa uns 2.800 anys, es va produir un increment inicial de la concentració de metalls; que tres segles més tard -i sobretot durant el període romà- va augmentar en quantitats de zinc, plom, cadmi, coure, arsènic i ferro.
La seqüència de la contaminació del Mediterrani per metalls continua en línia ascendent i ha anat creixent de forma gradual durant els últims 1.200 anys, accelerant-se a partir de la revolució industrial.
"Un registre privilegiat"
Un altre investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes, Óscar Serrano, ha descrit els sediments presents a les prades de posidònia de Port Lligat com "un registre privilegiat per a la reconstrucció del passat a la costa mediterrània, una àrea especialment exposada a les perturbacions naturals i antropogèniques -és a dir, produït pels éssers humans-".
El mateix científic ha afegit que "les praderes de posidònia no només generen registres mil·lenaris, sinó que emmagatzemen grans quantitats de metalls pesats que reforcen les funcions d'aquesta planta en la biogeoquímica costanera". A tall de conclusió, Óscar Serrano ha afirmat que davant la "clara regressió" que pateixen aquests ecosistemes, "la posidònia demostra ser un gran filtre i embornal de pol·lució a primera línia de la costa".
TREBALL DE CAMP d'un equip d'investigació del Centre d'Estudis Avançats de Blanes, pertanyent al CSIC.Un escull de posidònia oceànica.Testimoni de posidònia.
