La pèrdua d'activitat quirúrgica no urgent en més d'un 4% a les comarques gironines durant el 2011 és, per al PSC, l'aspecte més negatiu de la gestió que ha fet el Govern actual en l'últim any. Els socialistes van alertar que aquesta es tradueix en 599 persones que no van poder ser intervingudes a Girona entre gener i octubre passat. Això significa que la davallada de l'activitat s'ha produït a tots els hospitals menys a la Clínica Girona i la Salus de Banyoles. Els socialistes també van advertir que les xifres poden ser més grosses si s'inclouen els mesos de novembre i desembre, arribant a prop del miler d'intervencions de menys.

L'exconsellera de Salut i diputada del PSC, Marina Geli, va desglossar les dades obtingudes a partir de la resposta parlamentària del Govern. En aquest sentit, va explicar que la pèrdua d'operacions quirúrgiques programades (les que no son urgents) va ser desigual en els diferents centres sanitaris de la regió. Així, l'activitat a l'hospital Trueta va caure un 2,14% de gener a octubre de 2011, respecte al mateix període de l'any passat. També l'hospital de Campdevànol (-1,08%), Palamós (-3,25%) o Puigcerdà (-5,17%) van tenir valors similars.

En canvi, a centres com l'hospital de Blanes (-12,52%), Figueres (-10,10%), Olot (-9,58%) o Santa Caterina de Salt (-11,62%) la baixada va ser més pronunciada. L'únic hospital que va augmentar la seva activitat va ser la Clínica Girona (un 5,84%), mentre que la Clínica Salus de Banyoles es va mantenir (només va perdre un 0,2% de la seva activitat).

Per a Geli, això evidencia que les retallades es van fer sense tenir en compte el territori i els governs territorials de Salut. L'exconsellera va acusar el Govern d'haver trencat l'equitat del model "ja que les dades demostren que actualment els pacients s'esperen més a Blanes o a Figueres que a Girona".

En relació a l'única crescuda d'intervencions, a la Clínica Girona i Salus (centres privats), Geli va afirmar que "probablement s'hagi de reconsiderar el model de concert que hi ha amb aquestes clíniques i prioritzar altres necessitats". Sobre les 599 intervencions de menys, la diputada va preguntar-se "per què el Govern de CiU va decidir centrar la baixada de pressupost en la pèrdua d'intervencions necessàries", i va afegir que "aquestes persones probablement estiguin en llista d'espera o hagin anat a la privada".

L'exconsellera va criticar que Salut i el Govern "no tenen un lideratge clar i el pitjor d'això és que generen preocupacions i incerteses a la ciutadania". Ho va exemplificar remarcant que les enquestes del CEO fins al 2011 situaven la Salut com l'onzena preocupació dels ciutadans, mentre que durant l'any passat va passar a ser la segona.