01 de octubre de 2012
01.10.2012

De les consultes al clamor de l'11 de setembre

Tres anys després de la primera consulta sobiranista a Arenys de Munt, Catalunya vivia una multitudinària manifestació on el poble de Catalunya reclamava el seu dret a decidir. El Parlament ha acabat recollint el guant llançat per la societat i ha aplanat el camí per celebrar una consulta.

01.10.2012 | 02:00
114.701 persones van votar en les consultes de comarques gironines.

A

renys de Munt va ser el primer municipi català que va organitzar una consulta sobiranista. Ho va fer el 13 de setembre del 2009. Va ser l'embrió d'un fenomen que es va estendre com una taca d'oli per tot el territori i es va allargar més d'un any i mig. Un total de 114.701 persones van exercir el seu dret a vot en les tres onades sobiranistes que es van fer a les comarques de Girona. Això significa que el 23,36 per cent dels ciutadans que hi tenien dret van acudir a les urnes. La xifra de votants va ascendir a més de 600.000 en tot el territori català.
Tres anys i dues setmanes després d'aquella primera consulta a Arenys de Munt on va guanyar el "sí" a la independència amb un 96% i una participació del 41%, el Parlament vivia dijous passat una jornada històrica. Amb el suport de CiU, ICV, ERC i SI, el ple aprovava una proposta de resolució que demana la convocatòria d'una consulta sobre l'autodeterminació de Catalunya i marcava que es fes "prioritàriament" durant la propera legislatura. En aquest context polític on una consulta per a l'autodeterminació ja no sembla una utopia, és el moment d'analitzar quin paper han jugat les consultes sobiranistes del 2009 i 2010 en aquest auge sobiranista.
"Les consultes van posar sobre l'agenda el tema de l'autodeterminació. Es va plantejar com una possibilitat real de la qual es podia parlar", explica Pitu Masdevall, que va ser una de les persones que van treballar per organitzar la consulta a Girona. "La consulta va sorgir de la societat civil. La gent va sortir i va treballar de forma desinteressada per organitzar una consulta per a tota la ciutadania (...) Va ser un moviment social d'un miler de persones que van estar treballant dia a dia. La gent estava mobilitzada. Va ser l'espurna que ha anat desenvolupant-se per diferents camins i que ha culminat en aquesta gran manifestació comuna", afegeix.
Una altra de les persones que va formar part de Girona Decideix -la comissió cívica que va organitzar la consulta sobre la independència a Girona- és en Biel de Montserrat. "A mi em sembla que hi ha elements de continuïtat entre el moviment de les consultes i el que ha passat després: l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l'onze de setembre. No només elements de continuïtat simbòlics sinó també orgànics. L'ANC va sorgir en part de tota la gent que s'havia organitzat en el territori durant les consultes". De Montserrat assegura que el sobiranisme ha anat trobant les maneres d'expressar les seves reivindicacions al llarg de la història.
Assegura que l'onze de setembre va suposar una "acceleració dels terminis que s'havien previst". No obstant, dóna una explicació a l'actual auge independentista que viu el país. "Si vas tenint en compte la cojuntura, s'explica. Un esgotament de l'autonomisme, un maltractament continuat de l'Estat espanyol, el context de crisi econòmica... Són elements que d'alguna manera, si els analitzes fredament, té lògica que hagin conduït fins aquí".
Blanca Palmada, que també va participar en la comissió cívica Girona Decideix, viu amb "optimisme" el moment actual. Assegura que les consultes han contribuït a generar l'actual debat sobre el futur de Catalunya. Palmada destaca que les consultes van servir per confirmar "el mètode". Aquesta iniciativa va demostrar, segons el seu parer, que molta gent compartia el desig de celebrar una consulta per a l'autodeterminació. Les consultes, a més, van ser tot un repte. Es van celebrar amb rigor i d'una manera pacífica, segons els organitzadors.
"Que tantes persones anessin a votar era molt demostratiu. Les consultes no eren només una espurna. Era un crit tan alt com el que es va sentir a Barcelona el passat onze de setembre. És el mateix discurs. No hi ha hagut un canvi tan gran. No és que llavors hi hagués una espurna, i ara ens trobem davant d'un foc. Les consultes van ajudar a analitzar el concepte", explica Carme Renero, que també va contribuir a què la consulta sobiranista fos possible a Girona. Per a Renero la gran sorpresa ha estat que el debat s'hagi accelerat en només quinze dies. "No ens esperàvem que de sobte el president del nostre país recollís la veu. La sorpresa ha estat molt agradable. És un moment intens i esperançador. Estem en un moment en què a la gent no la pots parar, la democràcia ja no la pots frenar", conclou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook