La Generalitat ha rebut finalment dues ofertes d'empreses per aconseguir la gestió de l'empresa Aigües Ter-Llobregat, una privatització de la gestió que estableix una previsió del cabal del riu Ter per als propers cinquanta anys i que també quantifica l'extracció d'aigua del riu a les comarques gironines per tal de beneficiar l'àrea de Barcelona. El procés de presentació d'ofertes va finalitzar ahir i tan sols el conglomerat Acciona i AGBAR van presentar les seves propostes. A partir d'ara, el Govern té fins al mes de desembre per escollir una de les dues opcions.
Segons van precisar ahir des de la conselleria de Territori i Sostenibilitat, la primera oferta va ser presentada pel grup d'empreses Acciona, que inclou Acciona Agua SA, Aigües de Catalunya Ltd, Gopa Consulting SL, Acacia ISP SL, Global Buridan SL, Global Lubbock SL i Gestió Catalana d'Aigües SA. D'altra banda, la segona oferta que es va registrar és d'AGBAR, la Societat General d'Aigües de Barcelona SA, ACSA Obras i Infraestructuras SA, Disray Trade SL, NIRIR 2012 SL, Mina Pública d'Aigües de Terrassa SA i Companyia d'Aigües de Sabadell SA.
La venda d'Aigües Ter-Llobregat és una mesura que respon, bàsicament, a la necessitat de generar ingressos de la Generalitat. Així ho va confirmar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, fa poc més de dues setmanes. El conseller va admetre que si el Govern adoptava aquesta mesura era "per necessitat". De fet, Recoder va comparar aquesta situació amb la d'un cas que viuen les famílies amb més dificultats econòmiques. "És com quan una família ha d'empenyorar les joies de l'àvia per poder subsistir. Passa exactament el mateix", va exposar.
Els termes de la privatització de la gestió de l'aigua del Ter són, a grans trets, un traspàs valorat en 1.000 milions d'euros que anirien a parar a les arques del Govern català, 300 milions dels quals es pagarien en el moment de formalitzar la venda. A canvi, l'empresa garanteix el cabal del riu durant els propers cinquanta anys, fins al 2061, i precisa quina quantitat se n'extreurà en benefici de l'àrea de Barcelona. Concretament, segons consta a la documentació, la concessionària podrà extreure fins a 166 hectòmetres cúbics anuals en bona part d'aquest termini.
Crítiques d'Aigua és Vida
La privatització de l'empresa Aigües Ter-Llobregat ha aixecat tota mena de crítiques entre partits de l'oposició, municipis afectats i organitzacions ecologistes. Aquesta setmana, la plataforma Aigua és Vida va recordar que "la gestió d'un bé comú tan imprescindible com és l'aigua es troba majoritàriament en mans públiques arreu del món", i va lamentar que la Generalitat utilitzi "arguments de manca de viabilitat per justificar la privatització de l'ATLL, però en canvi la seva venda desperta l'interès d'una de les multinacionals més grans del món". En aquest sentit, la plataforma va criticar que, d'una banda, el Govern s'ompli la boca parlant d'un estat propi i mentrestant "es venen el país". "Per sobre dels discursos de l'actual govern se situa la venda del que és patrimoni comú de tots els catalans i el desmantellament de tota estructura pública", criticaven.
Alhora, instaven la Generalitat a aturar la privatització per motius "socials i ambientals com l'increment immoral de les tarifes" o "l'empobriment del servei", entre altres conseqüències.
