El fong que matava els teixos a l'Alta Garrotxa està controlat però no eradicat

L'amenaça del fong que matava exemplars de teix a l'Alta Garrotxa està controlada però no eradicada. Un equip d'investigadors va confirmar el 2006 la presència de l'Armillaria sp que atacava les arrels d'aquests arbres protegits fins a provocar-los la mort, un fet que va fer disparar les alarmes, ja que aquesta és una de les zones amb més densitat de teix a Catalunya. El 2008 es van arrencar els exemplars secs i es van fer podes controlades, unes mesures que han resultat ser efectives i que s'estan avaluant en el marc del projecte europeu Life Taxus 2012-2016 per millorar el coneixement i la conservació d'aquest arbre.

Les terres humides de l'Alta Garrotxa són un lloc idoni per a la conservació del teix, un arbre prehistòric que pot arribar a fer 20 metres i de gran valor cultural i ambiental. Els orígens d'aquesta espècie es troben fa 160 milions ?d'anys. A Catalunya, els nuclis més importants són l'Alta Garrotxa, Collsacabra, Montsec, Centelles, Montserrat, Montsant, Prades, Cardó, Tivissa i Ports de Beseit.

El 2006 es van disparar les alarmes en confirmar-se la presència d'un fong, l'Armillaria sp, que afectava les arrels de l'arbre i que podia produir la mort. El fong es va detectar en dotze exemplars d'una finca de gran valor ecològic, l'anomenada Misaclòs, i una de les més frondoses pel que fa a teix. Després d'analitzar-ho, es va veure que la sequera afavoria la seva expansió i per això l'any 2008, un cop es van tenir tots els permisos, es van arrencar els vuit teixos morts i sis més es van podar per eliminar la brancada seca pel fong per fomentar la seva recuperació.

Sis anys més tard s'ha demostrat que els tractaments experimentals han frenat la seva expansió però no s'ha pogut eradicar el fong, que segueix "latent", segons Antònia Caritat, doctora en Biologia per la UAB especialitzada en Ecologia Forestal. Els dendòmetres que es van instal·lar als arbres tractats -mesuren el creixement del tronc- indiquen que els exemplars s'han revifat amb nous brots mentre que els que no van ser podats han continuat assecant-se.

Però aquesta no és l'única amenaça. Des de l'any 2007 i per motius que es desconeixen, s'ha observat com a la finca de Misaclòs la pastura de vaques ha destrossat una part important de plançons joves. És per això que els tècnics controlaran les zones de pastura per garantir el futur de la teixeda.