18 de gener de 2015
18.01.2015
40 Años
40 Años

diumenge DIETARI

19.01.2015 | 07:15

dissabte el bastard bisbalenc
Jo em crec de totes totes el bisbalenc Albert Solà, que diu ser fill del rei jubilat Joan Carles I. Si no ho fos, qui voldria passar l'oprobi de dir que és un bastard, quan mai rascarà res. Perquè si mai la justícia el reconeix com un Borbó (el Borbó de la Bisbal), els partits que durant anys s'han repartit Espanya (PP i PSOE) faran una llei exprés per evitar que l'Albert Solà o la senyora belga es converteixin en família reial.

diumenge La veda o la vida
M'expliquen des de les confraries de pescadors, que la vuitantena d'embarcacions de l'arrossegament, que és la flota més important de la Costa Brava, farà veda aquest hivern. Ja fa uns anys que els pescadors d'aquí són conscients que el Mediterrani defalleix. De fet, en són els més conscients, perquè ells aixequen diàriament les xarxes de l'aigua. Fa temps que fomenten un seguit d'iniciatives per remeiar-ho. La veda n'és una.
Però, paradoxalment, aquesta vegada la Generalitat no els ajuda. Sempre havia subvencionat aquestes aturades però, a hores d'ara, encara els deu els diners de l'any passat. Aquest any no hi ha ni un duro compromès, però han decidit fer igualment la veda. Els pescadors se senten molt maltractats per l'advocat Josep Maria Pelegrí, a qui consideren el pitjor conseller de la història per als interessos dels pescadors.

dilluns El pantà de Darnius
El de Darnius és un pantà que porta el nom de Boadella. Incomprensiblement, el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, un dels pocs polítics intel·ligents que queden fent política, està bloquejant el canvi de nom. Fins al punt que l'Ajuntament de Darnius es planteja portar-lo davant dels tribunals. La Comissió de Toponímia va beneir el canvi de nom, però l'Ajuntament diu que Mascarell ho bloqueja. Estic segur que Mascarell poca cosa hi té a veure i accepta el que li diuen els barons convergents de Girona, perquè dubto que tingui cap interès o obsessió en el tema. Més, quan no té cap justificació evitar el canvi de nom d'un pantà que es va projectar a Boadella però que després el van moure i construir a Darnius.

 dimarts Matant el medi
Una desena de reputades entitats ecologistes han firmat un manifest per denunciar la inoperància del director general de Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat, Antoni Trasobares. L'acusen de passivitat i desídia envers els parcs naturals catalans, els espais protegits, la recuperació de fauna i flora... Adverteixen que el patrimoni natural de Catalunya està abandonat.
Ai carai! Aquest dietari fa tants anys que ho està denunciant anys com anys fa que CiU governa i va decidir assassinar la conselleria de Medi Ambient. L'excusa va ser l'estalvi però la finalitat real era carregar-se tots els mecanismes de protecció que durant els anys del Tripartit, i també de l'anterior Convergència, s'havien creat per recuperar el medi català arrasat pel desenvolupament tercermundista del franquisme.
Recordaran que Felip Puig, el sicari d'Artur Mas quan eren a l'oposició, llençava fletxes, bales i míssils, per denunciar que el Govern català destruïa l'economia essent massa rígid amb les normes. Quan van arribar al govern, el primer que van fer va ser matar la Conselleria de Medi Ambient, van convertir-la en una Direcció general de la Conselleria d'Agricultura, una activitat a vegades enfrontada amb el medi. No només fan això, sinó que li donen a Unió, un partit que té la mateixa sensibilitat ambiental que un piròman que, evidentment, el primer que fa és posar-hi al capdavant un inútil que no destorbi el pla premeditat: Retornar el poder als cacics econòmics dels municipis amb l'errònia idea que els ajudarien a aixecar el país.

dimecres mala gent
El Maquinistilla, que és un actiu i divertit piulador que, com el seu sobrenom de Twitter descriu a la perfecció sol recórrer tot Catalunya de dalt a baix, m'informa que el Foraster passeja per Portbou per enregistrar un programa dedicat a aquest poble de frontera. El Foraster és un programa de TV3 de gran èxit, però que un servidor troba insubstancial i irrespectuós. És probable que no sigui amb mala fe -o potser sí-, però Quim Masferrer converteix la gent dels pobles en motiu d'escarni i de befa, a l'estil Cárdenas però en blanc i a la catalana (menys groller i sense ser cretí).
L'humor televisiu que consisteix a riure's del diferent pot arribar a desquiciar. El Foraster és poca cosa més que això, per molt que intentin arreglar-ho amb el crit: "sou molt bona gent".
En els pobles de frontera de l'oest americà els forasters altius solien acabar enquitranats, emplomats i abandonats enmig d'enlloc. Llàstima que a Portbou ja no hi ha la mala baba d'abans.
 
Dijous purgatori
L'aeroport de Girona torna a tancar l'any amb un immens descens de passatgers. Aquest 2014, n'ha perdut el 20%. Ha tingut poc més de dos milions cent mil passatgers, quan el 2008, el millor any de l'època Ryanair, va superar els cinc milions. Els motius de la decadència són prou coneguts: el monocultiu ha descapitalitzat l'aeroport de Girona en el moment que l'aerolínia irlandesa ha apostat per l'aeroport de BCN.
Però la Generalitat no ho dóna per perdut. És més, considera que l'actual etapa només és un purgatori. La seva teoria és que l'aeroport de Girona serà, més aviat que tard, la quarta pista del Prat perquè el cel de Barcelona, no les seves pistes, no trigarà massa a quedar col·lapsat d'avions (no tolerarà més aproximacions si no són de matinada). En aquell moment, considera la Generalitat, s'hauran de desviar de nou els vols barats cap a Girona.
 
Divendres Guerres municipals
Dins de l'acord per arribar a un acord però amb llistes separades, estructures comunes i bla, bla, bla... Mas i Junqueras també han parlat d'explorar la possibilitat de col·laboració en vistes a les municipals del 24 de maig.
Això és impossible i ells ho saben. I si no ho saben és molt greu perquè voldrà dir que no coneixen la realitat dels seus partits als municipis de Catalunya, on històricament els pactes entre ERC i CDC han estat abrup-tes. Estem parlant de partits amb ideologies en principi confrontades. Però no és només això, sinó que la realitat és que no es poden veure. ERC té gravat, amb foc a l'ànima, l'estratègia de Pujol que els va fer servir per ser elegit President, l'abril de 1980, condemnant Esquerra a tres dècades de galeres. Això no s'oblida fàcilment i menys quan està en joc governar ajuntaments. A més a més, si Convergència, amb més de 30 anys de mètode, sempre té problemes i batusses amb Unió per confeccionar llistes, com serien unes negociacions múltiples amb ERC?
Somiar és gratis.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit