El 5 de maig, d'aquí a menys d'un mes, es donaran a conèixer les platges i ports de tot el món a les quals aquest estiu onejarà la bandera blava, aquella per la qual la majoria d'alcaldes de la Costa Brava es deixarien amputar un dit. Es faran fotografiar orgullosos al davant de la platja (o port) amb bandera, i els diaris es faran ressò de la sort que té el litoral gironí, el català i inclús l'espanyol, de tenir tantes banderes blaves. Poca gent, però, es preguntarà qui atorga des de 1987 aquests guardons tèxtils.

Ho fa una ONG espanyola de nom Adeac (Asociación de Educación Ambiental y del Consumidor), integrada en una altra d'internacional que es diu FEE (Foundation for Environmental Education). Res estrany fins aquí, de fundacions n'hi ha de molts tipus i cadascú dedica el seu temps i diners al que li sembla pertinent. Una altra cosa és qui forma el jurat que atorga les banderes a les platges espanyoles. Segons la mateixa web de Adeac, el formen les comunitats autònomes litorals, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, i els ministeris i fundacions «implicats», sense especificar quins i quines, a més d´universitats. O sigui, el formen els principals interessats que cada estiu hi hagi una pluja de banderes blaves a les platges espanyoles. I així és invariablement, com es comprovarà el 5 de maig. L'any passat, una de cada sis banderes blaves del món es trobava en una platja espanyola. L'Estat espanyol va aconseguir 678 banderes en platges i ports, 40 de les quals (31 platges i 9 ports) al litoral gironí

I això que en teoria la Bandera Blava es concedeix a platges i ports que «compleixen els criteris revisats periòdicament, consensuats i cada vegada més exigents de legalitat, sanitat, neteja, seguretat i informació i gestió ambiental». Criteris que descarten com a candidata, ja d'entrada, qualsevol platja verge, immaculada i cristal·lina, per l'absència d'informació en panells i, sobretot, de serveis i instal·lacions. L'empremta humana és bàsica si es vol aspirar a la banderola.

Tret d'això, els criteris es podrien definir de laxos, i això essent suaus. Per exemple, la platja o port només ha de tenir un punt de mostratge per a l'anàlisi de les aigües. Però no només això, sinó que la qualitat de l'aigua es controla «regularment» -en paraules d'Adec-, cosa que significa... cada trenta dies com a màxim. Per tant, amb un sol punt de mostreig i amb l'aigua revisada una vegada al mes n'hi ha prou per obtenir l'ansiada bandereta. A banda, hi ha d'haver nombre suficient de papereres i contenidors, ja que la platja ha d'estar «neta». No s'especifica si la netedat de la sorra es comprovarà també un cop al mes en un sol punt de la platja, o es seguirà algun altre sistema. Per la resta, res de nou: hi ha d'haver socorristes, panells informatius, lavabos, accessos i, això sí, l'Ajuntament ha de demostrar que s'hi ofereixen almenys cinc activitats d'informació i educació ambiental. El resultat és que un pot banyar-se entre cagarros 29 dies al mes -inclús 30 si el cagarro no té la desgràcia de surar just al punt concret on s´analitza l'aigua- i trepitjar a la sorra vidres d'ampolles trencades, mentre observa la bandera blava a pocs metres. I sé del que parlo, perquè en totes aquestes situacions m'he trobat no una vegada, sinó diverses.

Això sí, d'aquí a poc tots els alcaldes mostraran orgullosos les banderes blaves de les platges del seu municipi, la premsa se'n farà ressó, i la gent hi anirà amb la tranquil·litat que dóna banyar-se al costat d'un drap blau onejant al vent.