Pere Ribes, un nen cec de 10 anys d'Olot, passarà el dit sobre una fotografia o una samarreta de la Unió Esportiva Olot. Ho farà per localitzar un "gomet" del format d'una moneda de 5 centims. Un cop detectat l'adhesiu, només haurà de passar un telèfon mòbil per sobre. Del mòbil sortirà la veu (gravada abans) que li narrarà el moment en el qual un jugador li va signar la samarreta després d'un partit important o l'instant quan algú va fotografiar-lo en companyia d'un grup d'amics.

Ho ha explicat la mare, Antònia Grabuleda. Ella va contactar amb l'Institut Bosc de la Coma d'Olot. És un centre amb una important oferta d'ensenyaments sobre informàtica. Entre els principis del centre hi ha el de donar respostes a les necessitats de la societat.

A partir del contacte amb la mare, l'equip de professors del departament d'informàtica va estudiar la proposta. Van encarregar un projecte a un grup de tres alumnes: Kevin Costa, Eduard Corominas i Adrià Llongarriu. Els tres nois -orientats pels professors- van dur a terme l'aplicació NFC Moments, la qual farà possible que Pere Ribes tingui petits moments per als bons records. Una cosa molt senzilla per a les persones amb el sentit de la vista. Només han de mirar un regal i ja recorden qui els hi va fer.

L'aplicació utilitza la tecnologia NFC Moments. Es tracta d'una ciència molt present a les targetes de crèdit i als pagaments per mòbil.

Antònia Grabuleda amplia: "Si a la gravació hi indiques l'adreça d'una pàgina web, hi va i llegeix, per exemple, l'explicació de Viquipèdia". A partir d'aquí, va pensar que l'aplicació podia ser útil a tots els invidents. Per això s'ha posat en contacte amb l'ONCE per tal d'estudiar la manera de generalitzar l'aplicació del Bosc de la Coma.

La idea de Grabuleda és la d'aplicar la tecnologia del gomet parlant a tots els espais públics, on una persona invident tingui necessitat d'una explicació.

Per exemple, si una persona invident visita una ciutat no ha de necessitar de la presència física d'un guia que li expliqui la història del pont sobre el qual camina ni què hi ha al quadre del davant que emociona tant la gent que l'envolta i perquè senten l'emoció visual de la pintura que ell no pot veure, però sí escoltar i percebre l'efecte que fa.