Demà és el Dia de les Persones Desaparegudes sense Causa Aparent i ahir, amb l’efemèride a la vista, el Ministeri de l’Interior publicava un extens informe sobre l’estat de la qüestió a Espanya. Un aclariment, d’entrada: «no existeix una definició legal» de «persona desapareguda», de manera que les dades que inclou l’informe fan referència a «una casuística molt variada», que inclou des de casos de «presumibles segrestos» (aquí s’hi compten els de sostracció de menors) a casos de «pèrdua de contacte voluntari per part del desparegut amb la seva família o coneguts», d’aquí que el document tipifiqui nivells de «risc» específics per a cada situació: «alt» o «limitat».
Precisats els conceptes, el Ministeri dona xifres, que desglossa per províncies i que afloren que a Girona, a data de 4 de gener de 2017, hi havia actives 54 denúncies per desaparicions, 7 de les quals reben la consideració d’«alt risc» i 47, de «risc limitat». Del total, 24 -el 44,4%- afecten a menors i, d’aquestes, només una presenta un «risc alt confirmat»; la resta presenten un «risc limitat», ja que els cossos policials entenen que hi ha «voluntarietat evident» (fugides de centres d’internament o de centres d’acollida). Són moltes o poques denúncies? L’informe oficial no entra a analitzar-ho; això no obstant, obre la porta a les comparacions: territoris amb un a població similar a la de Girona (761.632 habitants a 1 de gener de 2016, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya), com són Guipúscoa, Còrdova i Badajoz, tenen 11 (-43), 123 (+69) i 13 (-41) denúncies actives respectivament. Tarragona, amb 792.299 habitants, presenta les mateixes denúncies vigents que Girona: 54; i, en aquest context, comunitats senceres com el País Basc (30 casos actius), Navarra (26) i La Rioja (12), tenen menys casos oberts que la demarcació, segons el Ministeri. En els supòsits que impliquen menors -els que generen una «preocupació especial a tota la societat espanyola i a les Forces i Cossos de Seguretat»-, l’últim Informe sobre Persones Desaparegudes a Espanya repassa l’evolució registrada a Girona els darrers set anys, que és positiva, ja que l’any 2016 hi va haver un 41,6% menys de denúncies (7) que l’any 2010 (12); un 66,6% menys que el 2011 (21) i un 71% menys que el 2014, quan n’hi va haver 24, guarisme, aquest últim, que fixa el màxim del període 2010-2016. És a partir de llavors quan el nombre de denúncies cau sensiblement (vegeu infografia). Segons el Ministeri, en set anys s’han detectat, en total, 88 casos de segrest de menors.
En el conjunt d’Espanya hi ha actives 4.164 denúncies per desaparicions, el 31,60% de les quals tenen un menor com a protagonista. D’aquestes, 518 corresponen a Catalunya.
