Des del febrer passat dues comercials busquen «clients» per a la Universitat de Girona és la primera vegada que la institució contracta dues professionals que es dedicaran en cos i ànima a captar estudiants de màster a l'estranger, explica el vicerector de Relacions Iberoamericanes, Jordi Ferrer. L'Amèrica de parla castellana és un dels objectius estratègics de l'equip de govern, amb la vista posada a fer créixer el nombre d'estudiants de postgrau forans; si no es tenen en compte els professionalitzadors -els estudis de tercer cicle obligatoris per poder exercir determinades feines-, la UdG ofereix 25 màsters, en els quals hi ha matriculats, aquest curs, 800 nous estudiants. D'aquests, apunta Ferrer, el 30% són de tercers països; l'objectiu consisteix en augmentar la proporció «fins al 50%».
Tradicionalement la universitat s'havia centrat molt en els països anglosaxons i europeus a l'hora d'anar a buscar estudiants foranis, assenyala el vicerector; però ara l'estratègia s'amplia cap a Llatinoamèrica, un «mercat amb molt de potencial». D'aquí l'aposta per les dues comercials, que han hagut de superar un llarg i complex procés de selecció i que han signat contractes d'un any de vigència renovables per un exercici addicional en el cas que els resultats siguin satisfactoris.
Seixanta estudiants matriculats el curs 2015-2016 en estudis de màster ofertats per la UdG procedien de Colòmbia, Perú i Equador, apunta Jordi Ferrer. Anaís Sabanés, la nova responsable d'obrir mercat en aquests tres països, té el repte de superar aquest guarisme el curs que ve. Renata Arnaiz Mancebo del Castillo, l'escollida per Mèxic, té sobre el paper una tasca més fàcil, ja que el curs passat només cinc estudiants d'aquell país van venir a la Universitat de Girona. Però el responsable de Relacions Iberoamericanes veu una «gran oportunitat de creixement» al mercat mexicà i ja avisa que en un termini no massa llarg la UdG hauria d'assolir la seixantena de matrícules d'estudiants d'aquell país nord-americà.
Brasil, Xile i Argentina
No passarà en aquest mandat «perquè queden pocs mesos», recorda Ferrer, però si aquesta experiència funciona l'equip rector valora la possibilitat de contractar nous comercials: un que operaria al Brasil i un altre que ho faria a Xile i Argentina.
«Ha d'augmentar el nombre d'estudiants de postgrau si volem dir de debò que la UdG no és només una universitat de grau», assevera Jordi Ferrer, que xifra orientativament els objectius de futur: en el curt termini, dels 800 nous matriculats en màsters actuals «s'hauria d'arribar al miler»; en el mitjà i llarg, la proporció s'hauria de situar en els 2.000 matriculats, tal com passa en universitats «de la dimensió» de la gironina. «I això -afegeix el vicerector- vol dir que haurem d'augmentar l'oferta acadèmica».
Captació de projectes de recerca
La feina de les dues comercials, que abans de començar a treballar als països respectius van passar una setmana a Girona per conèixer la ciutat i els departaments i organismes de la UdG implicats en projectes d'àmbit internacional, consistirà també en la captació de projectes de recerca impulsats pels seus països i oberts a universitats estrangeres; i a col·laborar en la transferència de tecnologia made in UdG cap allà. «Som punters en robòtica submarina i estem en condicions d'exportar tecnologia», assenyala Jordi Ferrer, a tall d'exemple.
Titulacions dobles
En aquest context, el vicerector apunta que la UdG té quinze acords amb universitats llatinoamericanes que ofereixen als estudiants la possibilitat d'obtenir un màster de doble titulació; en el cas de Mèxic, hi ha acords establerts amb la Universitat de Guadalajara en l'àmbit de l'Aigua; amb el Tecnológico de Monterrey en la disciplina d'Innovació i Gestió de la Tecnologia, i amb la Universitat de Guanajuato en el terreny de la Química. L'impuls de nous acords amb d'altres universitats dels quatre països que configuren l'àmbit d'actuació de les primeres comercials de la Universitat de Girona a llatinoamèrica figura també en el llistat de tasques que incorporen els dos contractes.
