Diuen que després de la tempesta sempre arriba la calma i ahir El Corté Inglés va poder tornar a la normalitat dos dies després de la «tempesta perfecta». Els 52 litres per metre quadrat que van registrar-se en només mitja hora a Girona van produir afectacions materials als grans magatzems, però els desperfectes ocasionats al sostre i als productes del local van desaparèixer, igual que ho va fer el gel gràcies a les màquines llevaneus que van actuar d'urgència el dissabte a Girona.
El resultat de l'intens treball del personal de l'establiment va ser la tornada a la normalitat i que en l'ambient es respirés tranquil·litat. Sota el sol que imperava a fora l'edifici feien via compradors amb bosses i altres consumidors disposats a entrar al local que vint-i-quatre hores abans les xarxes socials mostraven com queia a trossos. Ni als rètols que anunciaven rebaixes, ni a la roba, ni a terra hi havia rastre d'una gota d'aigua. Tot estava sec i tot era a lloc.
Els clients passejaven sorpresos pels passadissos d'El Corte Inglés. La curiositat va atraure Núria Jiménez i Antonio Sagrera, que asseguraven que feia vuit anys que no venien «però hem vingut a veure si podíem entrar. Comprarem productes de platja ara que sembla que torna a venir el bon temps i un tendal perquè totes les hortènsies se'ns han fet malbé. Si torna a passar estarem preparats». Es mostraven admirats que els grans magatzems només haguessin necessitat un dia per tornar a obrir, de la mateixa manera que Montse Tomàs, que afirmava que «mai havia vist una cosa semblant». Es mostrava sorpresa per «la quantitat de feina que han fet perquè està tot a lloc». La Montse també portava tovalloles de platja a la mà perquè «l'Onyar ja torna a estar sec... Arriba el sol de nou i torna a fer calor», assentia.
Joel Martínez i Joana Carmona, en canvi, no van apropar-se als grans magatzems per curiositat, sinó que van anar a comprar un producte concret. Acreditaven ser clients des que va obrir l'establiment ara farà 28 anys i consideren que «han retallat molt l'espai. Espero que la tempesta faci reformar una mica l'edifici i que l'ampliació es faci al més aviat millor», deia la Montse. En Joel es trobava passejant el gos i la tempesta el va deixar «xop». Assegurava que «vaig haver de tornar a casa per cames. No havia vist mai una cosa semblant, ni jo ni coneguts que tenen al voltant dels 80 anys».
La clau, el treball en equip
Els comentaris entre els dependents i els encarregats de la neteja se succeïen pels passadissos. Els uns als altres es felicitaven i es mostraven satisfets de la tasca realitzada en equip perquè havien aconseguit retirar una gran quantitat d'aigua de l'establiment en un temps que els semblava rècord.
El director de comunicació d'El Corte Inglés a Catalunya, Jordi Romañach, es mostrava convençut que l'equip humà de la plataforma de Girona havia realitzat una tasca «admirable» per tenir a punt el local i poder-lo obrir altra vegada al públic. Assegurava que «hem patit igual que un petit comerciant de la ciutat de Girona, però cal tenir en compte el volum que respresenta El Corte Inglés. Tenim molts més metres quadrats i, per tant, molta més quantitat de productes». Tot i això, creia que les persones que van estar treballant la nit del divendres al dissabte i durant el dia de dissabte als grans magatzems van realitzar «una tasca admirable», sense importar en quin departament treballessin habitualment. «El dissabte tothom va venir a treballar per un objectiu comú: treure aigua i deixar l'equipament 100% a punt».
Les encarregades de la neteja del local Andrea Rodríguez, Sandra de Soura i Dori Beneitez Juan comentaven la jugada amb els encarregats d'electrònica i es felicitaven mútuament per la feina que havien fet plegats. Afirmaven que el divendres van començar a treballar a quarts de nou del vespre i no van sortir de l'establiment fins ben entrades les sis de la matinada. «Hem hagut de treballar molt tant nosaltres com les nostres companyes.
A més, els dependents i tothom que era al local ens va ajudar», afirmava la Sandra. L'Andrea era més rotunda i assegurava «som unes cracks. La brigada de l'empresa que també ha vingut ens ha tret molta feina. Hem pencat molt però ara només ens queda repassar alguna cosa i ja podrem descansar».
El primer, la seguretat
Els clients passejaven tranquils entre la roba, els complements, els aparells electrònics i els estris de neteja. Semblava que la gent havia oblidat que les rebaixes en un dels establiments més emblemàtics de la ciutat havien començat un dia més tard.
Però El Corté Inglés no va romandre tancat perquè la situació fos tan dramàtica de no poder obrir, assegurava el director de comunicació d'El Corte Inglés a Catalunya, Jordi Romañach. Explicava que van preferir esperar un dia més a obrir les portes per tenir garantida la seguretat al 100%. «Ahir, tot i que en menor mesura, encara vam estar treballant a dins del local per garantir als clients i als treballadors la seguretat total». Romañach explicava que «l'encert d'evacuar el local va ser total ja que només hem de lamentar danys materials. No només no hi va haver cap ferit, sinó que ni tan sols vam patir una relliscada d'un client».
Malgrat estar tancat de cara al públic, el dissabte van continuar funcionant els serveis de repartiment de productes a domicili i els clients que el divendres van preferir deixar el cotxe al pàrquing, van poder-lo recollir el mateix dissabte. En només vint-i-quatre hores, la normalitat es va apoderar de nou d'El Corte Inglés que, passada la tempesta, ja torna a oferir les rebaixes als consumidors.
