23 de juliol de 2017
23.07.2017

Quan el mòbil és el primer joc dels nens

Cada vegada hi ha més casos d´adicció entre adolescents i també en nens Videojocs com Clash Royale s´han convertit en un autèntic fenomen a tot el món en els darrers mesos

23.07.2017 | 00:32
Quan el mòbil és el primer joc dels nens

En Marc i en Guillem, de 9 i 10 anys, conversen mentre esperen que els seus pares els recullin en el casal d'estiu en què participen a Girona. Parlen en un codi que no està a l'abast de pràcticament cap dels adults que estan al seu voltant: «sabueso de lava», «bruja nocturna», «legendarias» són algunes de les expressions que s'escolten. Estan comentant el videojoc per mòbils i tauletes Clash Royale, que té atrapats milions de nens i adolescents a tot el món, i s'expliquen alguns dels secrets que han après dels youtubers especialistes en aquest joc. Aquest tipus de situació no és aïllada, milers de nens i joves gironins, l'han reproduïda a diari en escoles i instituts.

Fa uns dies, més d'una vintena de joves es trobaven en un hotel de Platja d'Aro per jugar a Clash Royale, i convocaran una nova trobada d'aquí a unes setmanes en la qual esperen unes 50 persones. Ho explica Marc Inglès, el jove que la va organitzar, que amb un grup d'amics té previst crear una empresa per organitzar actes d'aquest tipus, ja sigui per jugar en videojocs en mòbils o amb consoles.

En els últims mesos ha estat Clash Royale, com l'any passat ho va ser Pokémon GO. L'accés a mòbils i tauletes, ja siguin propis o compartits, està canviant de manera radical l'oci dels més petits.

Accés al mòbil des de molt petits


El 40% dels infants menors de dos anys accedeixen de manera habitual a les tauletes o telèfons mòbils dels pares i el percentatge arriba al 90% en les nenes i nens de deu anys, segons un informe de l'Hospital Sant Joan de Déu. El dia de la seva presentació, el psicòleg clínic Josep Lluís Matalí assenyalava que el «gran factor de risc» de la sobreutilització de la tecnologia entre els infants i adolescents és la soledat, ja que les conductes addictives solen estar vinculades a «la dificultat d'establir relacions interpersonals amb els iguals».

Font de conflictes a casa


Paral·lelament, el telèfon mòbil s'ha convertit en una de les principals fonts de conflictes entre pares i fills. La «gran majoria» de les famílies dona el mòbil i després, en veure que els seus fills l'utilitzen malament, intenten posar-los normes. «I quan parlem de la infància, és fàcil, però si parlem d'adolescents ja és més complicat», explica Belén Alvite, responsable del Centre d'Estudi i Prevenció de Conductes Adictives (Cepca) en declaracions a Diario de Ibiza, del mateix grup editorial que Diari de Girona.

Aquesta experta diu que l'important és actuar de forma preventiva. I per a ella, les claus són molt clares: retardar «al màxim l'edat» a la qual es lliura aquest dispositiu, fer-ho «quan té sentit, no per donar-li-ho» i posar «moltes limitacions».

Això sí, adverteix que res d'això és senzill i que requereix paciència i molt esforç per part dels pares, que no podran baixar la guàrdia en cap moment i han d´estar sempre alerta, ja que es trobaran amb molta insistència per aconseguir-ho –parla fins i tot de situacions d´assetjament des que comencen a demanar-ho fins que ho tenen, d'escoltar que són «els pitjors pares del món» i que «tothom té telèfon» menys ells– i intents constants de saltar-se les normes. «Haver d'estar pendents sempre és el que ens esgota», destaca Alvite, que esmenta també que controlar suposa entrar en conflicte i que al final és inevitable, ja que si s'intenta passar per alt, «es fa encara més gran», ja que «l'ús que en faran els fills sense control no pararà».

Aprendre a usar la tecnologia


La doctora Sílvia Font , de l´Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida de la UdG, explica que «no ens hem d'alarmar d´entrada i veure-ho tot des del punt de vista patològic. Els mòbils són eines que formen part de la nostra societat, en l´àmbit laboral, d'entreteniment, d'informació... Això sí, cal fer un bon aprenentatge» .

En aquest sentit, proposa educar la mainada en el sentit crític amb les noves tecnologies i que, com a prevenció, sobretot en els nens i nenes més petits, hi hagi un límit d´ús. Així mateix, insisteix que cal fomentar les relacions dels nens amb altres persones, potenciar altres aficions i activitats i estimular el diàleg dins la família.

Font també alerta que les persones de referència de la mainada (pares, avis, etc.) han de predicar amb l´exemple: «Si els pares es passen l´hora de dinar o de sopar consultant el mòbil, aleshores els nens ho percebran com una cosa positiva» . Els pares i mares haurien de ser «un exemple en l'ús responsable d´Internet i han de ser coherents amb la conducta exigida al fill respecte a la que ells mostren», afegeix.

En la mateixa línia, l´informe de l´Hospital Sant Joan de Déu, ofereix un decàleg de bones pràctiques en l'ús de les noves tecnologies. Entre les quals destaca la necessitat de pactar les normes amb els infants; de situar les tecnologies en espais comuns amb un ús compartit amb els adults; ensenyar els fills a tractar els altres a les xarxes socials i a desenvolupar el sentit crític davant la informació a la qual accediran a la xarxa.
Sílvia Font creu que entre els joves més enganxats al mòbil es donen pautes de comportament similars al de l'addicció a algunes drogues. Però hi ha una diferència molt important: mentre que és possible viure sense drogues, plantejar-te viure sense ordinador, mòbil, o accés a les xarxes és gairebé impossible en la societat actual.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit