ui és Elon Musk? Musk és un inventor de bussines models que ha transformat diverses indústries: automòbil, energia, espacial, ferroviària, treballs públics i? educació. Les idees revolucionàries de Musk han estat sovint considerades inaplicables: Space X, Tesla i ... Neuralink. Neuralink ens vol fer entrar a l'era de les neurotecnologies i vol marcar l'inici de la fusió entre el cervell biològic i la IA (Intel·ligència Artificial). El rol de Musk en la revolució del cervell és, a hores d'ara, poc i mal conegut: des de 2015 preveu que esdevindrem vassalls de la IA. Considerant que l'escola actual és una tecnologia superada, Musk conclou que serà necessari desenvolupar tecnologies que augmentin la capacitat cerebral. El 28 de març passat va revelar el projecte Neuralink, destinat a augmentar la capacitat potencial del cervell per mitjà de minúsculs components electrònics entrellaçats amb els milers de milions de neurones que ens transformaran en cyborgs i, per tant, Neuralink revolucionarà de dalt a baix i definitivament (?) l'educació.

Dintre de la Unió Europea, França s'està ja avançant. El nou president de la República, Emmanuel Macron, te un IQ (Coeficient Intel·lectual) equiparable al dels líders de Sillicon Valley. La primera tasca que s'ha imposat és emprendre la batalla de l'IQ, rebatejat ara IQIA; és a dir, coeficient de complementarietat amb la IA. Ha nomenat Mounir Mahjoubi, de 33 anys, secretari d'Estat del Numèric. Per altra banda, el nou ministre d'educació, Jean-Michel Blanquer, «vol acabar amb les bestieses del pedagogisme»; creu que «les neurociències són la clau de l'èxit».

Segons el neurocientífic Stanislas Dehaene, professor del Collège de France, «l'escola s'ha d'adaptar a les capacitats infinites del cervell: és tota la pedagogia de l'escola francesa que cal revisar» ( Le Point, 22 juny 2017). El president Macron ha comprès que és necessària una renovació profunda de les elits per abastar el futur i adaptar les institucions a la revolució de les tecnologies NBIC. Per canviar el món, quatre ingredients seran indispensables: intel·ligència transversal (IQIA), models tecnològics disruptius, passió pels riscos extrems i... joventut.

A Catalunya es va obrir, per part del Consell Escolar (CEC), un debat nacional sobre educació. El debat «Ara és demà» va començar l'octubre de 2016 i va finalitzar el juny de 2017. Més de cent mil professionals de l'ensenyament hi van ser convocats. S'hi varen presentar cinc ponències: «L'arquitectura del sistema», per Joan Mateo, president del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu; «El centre educatiu», per Francesc Pedró, expert de la Unesco; «El professorat», per M. Martínez (UB); «L'alumnat», per Neus Sanmartí (UAB); i «Els pilars del sistema educatiu», per Lluís Font, president del CEC.

Per la seva part, la xarxa d'escoles de la Fundació Jesuïtes-Educació i la Facultat de Pedagogia i Ciències de l'Educació de Blanquerna (Universitat Ramon Llull), dintre del projecte Horitzó 2020 varen organitzar el I Simposi Internacional Barcelona/Educació /Canvi (juliol 2016) amb la pretensió de contribuir «a posicionar Barcelona com a hub educatiu mundial».

En cap moment, tant el CEC com la Fundació Jesuïtes-Educació han arribat a plantejar, i no diguem a concretar, la integració, l'aplicació, la seqüenciació i l'avaluació de la neuro-didàctica dintre del currículum escolar ordinari en totes les seves àrees i d'una manera sistemàtica i gradual. Un grup reduït, però, de neuro-didactes gironins hi està treballant. Un prototipus d'unitat neuro-didàctica ha estat elaborat, seqüenciat, aplicat i avaluat en una de les institucions educatives més emblemàtiques de Catalunya al llarg d'una dècada (2000 a 2010). El prototipus ha estat valorat pel neurocientífic català Joaquim Fuster (Universitat de Califòrnia-UCLA) en aquets termes: «És un prototipus admirable, magistral, profund, oportú i definitiu, amb un argument pedagògic perfectament d'acord amb el meu argument neuro-científic».

Ara bé, l'increment del cervell biològic, amb un sistema educatiu fortament neuronal com el que està impulsant el «Cajal-Fuster Neuroning National Project», arribarà a capacitar als nostres alumnes a interactuar amb els cervells de silici, que ja ens estan avançant? That is the question.