La Unitat de Diàlisi de l'hospital de Figueres ha rebut el premi Izasa del Congrés Nacional d'Infermeria Nefrològica que se celebra a Burgos. El treball de cinc professionals de la Unitat de Diàlisi de l'Hospital de Figueres, Avaluació de la introducció de l'agulla Supercath en una unitat de diàlisi, ha rebut el premi Izasa d'accessos vasculars i noves tecnologies al congrés que organitza la Societat Espanyola d'Infermeria Necrològica i que és un dels principals reconeixements d'aquesta especialitat infermera de l'Estat espanyol.

A principis del 2016, Montse Goy, Alícia Rey, Ramon Sans, Isabel Pérez i Hilda Fernàndez, quatre infermeres i un metge especialitzats en nefrologia, van començar un treball de recerca amb la inquietud de saber si les noves agulles Supercath (catèter-fístula) que s'havien introduït a la Unitat de Diàlisi de l'Hospital de Figueres cinc anys enrere, podien representar una millora per a alguns dels seus pacients. Concretament, per als que tenien el punt de punció a la flexura del colze o a la cara interna del braç, o que estiguessin agitats o desorientats.

Així, es van proposar avaluar la punció amb catèter-fístula en pacients amb insuficiència renal crònica terminal, que duien a terme tractament d'hemodiàlisi i eren portadors de fístules arteriovenoses natives.

A l'estudi hi van participar 36 pacients que complien els criteris d'inclusió. Es van registrar diversos paràmetres com la dosi de diàlisi, la pressió venosa i l'arterial, el flux de sang i el temps d'hemostàsia postdiàlisi, l'estona que dura el sagnat després de retirar l'agulla.

El treball va durar sis mesos; un total de 24 sessions per pacient, dotze tractaments amb Supercath i dotze més amb l'agulla tradicional.

Les conclusions

L'agulla tradicional de diàlisi és rígida i metàl·lica, no disposa de catèter, de manera que és més fàcil que pugui produir molèsties i lesions un cop és dins el vas sanguini. D'altra banda, la Supercath està revestida per un catèter de plàstic i en el seu interior hi ha una agulla que serveix per punxar i que, a diferència de l'anterior, es retira un cop ha estat col·locat el catèter.

D'aquesta manera, com que no lesiona l'accés vascular o fístula, el pacient té més mobilitat, menys dolor i menys hematomes.

L'estudi de les dades conclou que no hi ha diferències estadísticament significatives en la utilització d'un o altre material, excepte en la pressió del circuit, que és més baixa en el cas del Supercath per les seves característiques.

Montse Goy, explica que «això ens fa pensar que amb aquest material es podrien assolir fluxos sanguinis més elevats, fet que podria significar una millor qualitat de diàlisi per al pacient».

Aquest treball «ens obre la porta a plantejar-nos una nova hipòtesi», que caldrà validar amb un altre estudi, «és possible millorar la depuració de la sang, modificant el flux sanguini, sense que això afecti l'accés vascular?», indica Goy. Depurar millor la sang tindria uns beneficis clars per al pacient que augmentaria la supervivència, es trobaria més bé i guanyaria qualitat de vida.

El congrés d'infermeria nefrològica celebrat a Burgos també ha premiat, en altres categories, treballs presentats per professionals de l'Hospital del Mar de Barcelona, l'Hospital de Manacor i FRIAT Las Encinas de Salamanca.