06 de gener de 2018
06.01.2018

Any 2017: «sec i càlid»

En molts punts de Catalunya la temperatura mitjana anual s'ha situat 0,5ºC per sobre de la mitjana climàtica

06.01.2018 | 08:50

Una data marcada en vermell en el calendari meteoròlogic del 2017, que el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) defineix, ras un curt, com un any que «ha estat càlid i sec»: el 30 de juny, quan la ciutat de Girona va haver de soportar una calamarsada històrica i devastadora a parts iguals. Aquella tarda-vespre, el cel va desplomar-se sobre la capital, amb episodis de precipitació que van superar els 52 litres per metre quadrat en només mitja hora.

Aquella tempesta, que va col·lapsar el centre de la capital i va inundar baixos, comerços i aparcaments a dojo, això no obstant, no figura en el llistat dels «espisodis més destacats» de l'any meteorològic que acabem de deixar enrere. Sí que s'hi fa referència, però, a ratxes de «vent fort els dies 11 i 12 (de gener) a l'Alt Empordà»; o les fortes glaçades dels dies 18 i 19 del mateix mes, que es van estendre fins a la costa, concretament al cap de Creus. Recorda l'SMC l'«episodi de calor» com a conseqüència «d'una dorsal anticiclònica sobre la península Ibèrica i l'arribada d'una massa d'aire molt càlid provinent del nord d'Àfrica», que va ser el preludi més calorós de l'estiu dels que es recorden. I de la calor intensa, al fred salvatge, com el que va arribar a la província l'1 de desembre passat, que va provocar temperatures gèlides i que va anar acompanyat de forts vents.


Tres mesos freds

Així les coses, «l'any 2017 s'ha de qualificar de càlid a Catalunya, ja que a gairebé la totalitat del Principat la temperatura mitjana anual s'ha situat en valors superiors a +0,5 °C respecte de la mitjana climàtica del període de referència 1961-90», apunta el Servei Meteorològic de Catalunya. «Només en alguns punts de Ponent, del delta de l'Ebre i de les muntanyes de Prades, l'any es pot qualificar de termomètricament normal», precisa. «L'anomalia positiva», afegeix, ha estat més marcada a punts del Prepirineu, tant occidental com oriental, així com a punts del prelitoral i del litoral Central.


Mitjana superior a 17ºC


En aquestes zones, la temperatura mitjana anual ha arribat a superar en +1,5 °C la mitjana climàtica, assolint els +2° C a la ciutat de Barcelona. El desglossament mensual mostra un clar predomini càlid entre el febrer i l'agost, amb un pic marcat al juny. Dins la qualificació de càlid, cal situar també l'octubre. Per contra, van ser majoritàriament freds el gener, setembre i el desembre. En valors absoluts, la temperatura mitjana anual ha superat els 17 °C a molts punts del litoral Central i Sud, sectors que habitualment enregistren els valors de temperatura mitjana més alts.

Igual que en anys anteriors, la temperatura mitjana més elevada de la XEMA correspon a l'estació de Barcelona–el Raval: 18,1 °C. Com és habitual també, gran part del Pirineu, Prepirineu i punts més elevats del massís del Montseny han enregistrat valors de temperatura mitjana anual inferiors a 10 °C, per efecte de l'altitud. El 2017 es tanca amb una temperatura mitjana anual que a les estacions que disposen de sèries de més de 20 anys de dades se situa entre els deu valors superiors, i en algunes d'elles entre els quatre valors més elevats. Molts d'aquests anys s'ubiquen amb posterioritat a l'any 2000 i alguns d'ells a la dècada dels anys noranta. Pel que fa a les estacions que són centenàries, el 2017 se situa també entre els més càlids, essent a l'Observatori de l'Ebre l'any més càlid dels darrers 113 anys.

Precipitació escassa


Pel que fa a la precipitació, l'any 2017 ha estat sec a gairebé tot el país, només amb algunes excepcions, especialment al Pirineu occidental, on puntualment ha arribat a ser un any plujós. El dèficit pluviomètric ha estat molt marcat al delta de l'Ebre, així com a punts de la Costa Daurada, on la precipitació acumulada no ha arribat al 50% de la precipitació mitjana climàtica. La major part de la superfície del país ha tingut una precipitació entre el 50% i el 90% respecte de la mitjana.

L'any 2017 només es pot qualificar de plujós a parts elevades del Pallars Sobirà i de la Val d'Aran. A una part gens menyspreable del Pirineu s'ha recollit, en canvi, precipitació inferior a la mitjana climàtica. Cal parlar d'un període majoritàriament sec entre l'abril i el desembre, especialment accentuat al mes de novembre, el qual va ser molt sec a gairebé tot el territori. A l'altre extrem, només es pot considerar globalment plujós el mes de març. Tant el gener com el febrer van tenir una distribució contrastada de la precipitació, amb unes àrees seques i d'altres molt plujoses. Tot i el predomini sec, als mesos de juny i juliol també hi va haver àrees localitzades on tempestes estiuenques puntuals van fer que la precipitació acumulada resultés superior a la mitjana.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit