Inspirat en deu conceptes -lideratge, innovació, realisme, transparència i sostenibilitat en són alguns- el juny de 2016 l'Ajuntament de Cassà va impulsar la redacció del Pla Estratègic amb el convenciment que correspon una «reacció local» per revertir els efectes d'un «llarg període de crisi econòmica» que «ha impactat, i ho segueix fent, la realitat local». Es tracta d'un «instrument de referència» que ha de servir de guia per definir, d'una forma «ordenada, realista i estratègica», el «desenvolupament del municipi».

Cassà, en l'horitzó 2025 i segons aquest «instrument», s'hauria de convertir en una referència en «igualtat, equilibri i integració social», en un poble «cívic i educador»; hauria de ser un «node de centralitat de l'entorn territorial», amb un creixement sostenible, l'atracció d'inversions i de visitants amb la indústria i els serveis com a motors econòmics, i hauria de ser, també, un municipi «participatiu». Aquests són, resumits, els quatre «objectius estratègics» del document; prèviament, el pla, presentat diumenge en societat per l'alcalde, Martí Vallès, analitza les debilitats i les fortaleses del municipi en els següents àmbits:

DEMOGRAFIA

Preocupa «especialment» el «volum de joves» que marxen del municipi per estudiar (el 64% dels majors de 15 anys s'han de desplaçar fora del poble per continuar l'itinerari formatiu), una tendència que s'explica per la «bona ubicació geogràfica», que en si mateixa pot ser un actiu, però que «provoca fugues de població per motius d'oci, estudi, treball o consum» i això té «efectes directes» en la «generació de riquesa al municipi, les relacions socials i el sentiment de pertinença».

A les escoles, l'amenaça són «les ràtios existents, massa elevades del compte» i, pel que fa a la població nouvinguda, amoïna «l'existència de barreres socials» que en dificulten la integració (barreres inexistents en l'etapa escolar). Així mateix, els «nous cassanencs» desconeixen, en general, el teixit associatiu.

Com a fortaleses, el Pla Estratègic assenyala el «volum» demogràfic (10.231 habitants a 1 de gener de 2017, segons l'Institut Nacional d'Estadística) i l'equilibri que presenta, així com la dotació de serveis «suficient». Que no hi hagi «conflictes generalitzats» al voltant dels veïns novinguts, i una oferta d'equipaments i cultural diversa i de qualitat també són punts forts, juntament amb un índex d'emancipació juvenil superior a la mitjana gironina i catalana i una arrelada cultura de l'associacionisme. Cohesió social, seguretat, bona ubicació i proximitat a entorns naturals (les Gavarres) són factors que converteixen Cassà en un poble on «s'hi viu amb tranquil·litat», idea que el Pla Estratègic proposa reforçar.

SALUT I SERVEIS SOCIALS

El local de serveis socials «és poc conegut i utilitzat» i això s’identifica com a una «debilitat» en aquest àmbit pels autors del document (de les 3.667 intervencions bàsiques de 2010, s’ha passat a les 4.552 el 2015). També funciona per sota de la seva capacitat la llar de jubilats i hi ha una «manca de transport sanitari urgent propi». El CAP, de la seva banda, hauria d’oferir «més serveis» per evitar desplaçaments dels pacients a Girona i reduir la «rotació excessiva del personal».

El document identifica algunes amenaces: l’atenció domiciliària és «deficitària vist el progressiu envelliment de la població»; la «llista d’espera» per a una plaça al geriàtric preocupa; l’oferta formativa destinada a adults està mancada. I enumera fortaleses: l’atenció sanitària de nivell primari les 24 hores i el catàleg de serveis d’assistència a la gent gran i a joves immigrats. Com a oportunitats, se subratllen la «bona valoració» del voluntariat, el «bon funcionament de Càritas» i el paper que famílies i amistats juguen en l’«atenció de necessitats (sobretot de la gent gran)».

ECONOMIA I OCUPACIÓ

«La meitat de la població treballa al municipi i el 37% dels llocs de treball són ocupats per persones d’altres municipis (...) Una especificitat fonamental de l’estructura del mercat de treball de Cassà de la Selva és el pes hegemònic de la manufactura -que concentra el 40% dels afiliats a la seguretat social».

D’altra banda, «s’ha produït un fort increment de l’atur entre les persones de 44 anys, entre les que tenen nacionalitat d’un altre país europeu i les que han finalitzat tan sols l’educació bàsica». I afegeix: «a partir de les poques fonts existents, es podria concloure que a Cassà de la Selva hi ha menys llars sense cap mena d’ingrés» que en el conjunt de Catalunya tot i que «el nivell de renda és inferior a la mitjana» del Principat.

Són consideracions que fa el Pla Estratègic, que assenyala que l’oferta comecial és «molt millorable»; que hi ha zones industrials «pendents d’executar o no consolidades»; que el polígon «ha quedat obsolet» en comparació als de Campllong o Riudellots de la Selva; que «les relacions amb les empreses locals» s’han de consolidar; que s’ha de donar a conèixer millor l’oferta local de candidats a ocupar llocs de feina; que les indústries «són, majoritàriament, de poca valor afegit» i això deriva el llocs de treball «poc qualificats», i que l’oferta de formació professional «no s’adapta a la realitat econòmica». Com a fortaleses, el pla destaca l’activitat industrial consolidada (indústries del metall i manufactureres); les potencialitats del sector primari; i l’alta taxa d’activitat, entre d’altres. I veuen com a oportunitats, per exemple, la ubicació geogràfica (a prop de Girona i la costa) i el «creixement ecnòmic sostingut».

URBANISME I TERRITORI

En habitatge, el pla assenyala que el poble pot gestionar un «creixement sostingut i de qualitat» i que el nucli històric té potencial. En medi ambient, la proximitat amb les Gavarres i l’escassa presència d’indústria contaminant. En mobilitat, la facilitat per desplaçar-s’hi a peu i l’existència de carrils bici, entre d’altres.