28 de febrer de 2018
28.02.2018

A Olot, un dia de neu i fred no és un dia qualsevol

L'esforç dels serveis del municipi va aconseguir deixar les vies principals completament transitables

28.02.2018 | 09:32
A Olot, un dia de neu i fred no és un dia qualsevol

A Olot, ahir, la gent va poder anar a treballar i la mainada va poder arribar a l´escola sense problemes, perquè a les cinc de la matinada ja hi havia gent que treia la neu de la nit. Els camions i els tractors llevaneu van apartar la neu de la carretera i dels carrers principals durant les hores fosques.

Quan el sol va escampar el dia, la neu asseguda sobre el paviment i les voreres dels carrers secundaris era gel, però entre la sal que havien llençat els treballadors municipals i la que els veïns havien tret dels dipòsits i escampat, era de poc gruix i estava molt esmicolada per les roderes.

Així doncs, la nevada permetia afrontar un dia que es presentava molt fred i poc lluminós, perquè només es veien clarianes llunyanes a llevant i encara clapejades de núvols que el fred estirava.

No era un dia normal, ni era com abans, quan nevava quatre o cinc nevades molta més quantitat i feia més fred. Així ho varen exposar les persones consultades a peu de carrer ahir al matí a Olot, mentre un sol feble intentava, sense gaire èxit, fondre la neu glaçada.

«És un dia de menys cotxes», va valorar la vigilant de les zones blaves del carrer Macarnau, mentre s´escoltava el soroll del gel que es trencava sota els pneumàtics. La mateixa fressa que feia el tractor que apartava el gel de l´aparcament d´un supermercat per evitar les relliscades de les rodes dels vehicles que aparcaven. Dins faltaven taronges, perquè el camió no havia arribat.

A la plaça Mercat, Josep Maria Vilarrassa del Racó de la Pasta va explicar que tots els proveïdors que li havien de venir li havien vingut. El gènere que li van dur eren envasos i nates per a làctics per fer pasta fresca: raviolis, macarrons o espaguetis.

Vilarrassa fa la pasta al dia amb farina i ou. El resultat és una experiència per la gent que els agrada menjar amb qualitat.

«Poca diferència amb un altre dimarts», va valorar la bibliotecària que apuntava les entrades i les sortides a la biblioteca Marià Vayreda. «Una altra cosa va ser ahir, quan nevava», va recordar. Quan la neu cau amb quantitat, la gent cerca els llibres que té a casa i mira per la finestra.

A fora, una mestra encapçalava un grup d´escolars que caminaven somrients i satisfets, perquè estaven al carrer i, per tant, no feien classe.

Al carrer, un repartidor amb el carretó carregat de paquets s´afanyava, perquè havia valorat, segons va assegurar, que li resultava més a compte haver deixat la furgoneta una mica apartada del centre.

A l´aparcament de les escales de Sant Francesc, un noi va baixar del cotxe i amb el mòbil va prendre una instantània de les teulades nevades dels costats de Sant Esteve.

Prop de la plaça Balmes, Joan Sarola treia neu com havia fet tants hiverns. Va explicar que abans nevava quatre o cinc vegades l´any i amb més quantitat. Segons ell, la gent havia de conviure més amb la neu i amb menys mitjans. Va continuar amb la feina de treure la neu glaçada de la vorera per apilonar-la, mentre el fred pujava.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit