Durant la presentació de l'Observatori, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va posar l'accent en la necessitat de relligar els hàbitats urbans amb els naturals a l'hora de planificar les renovacions en aquesta ciutat. «Qui es pensi que Girona ja està feta té una mirada miop, encara necessita transformacions profundes», va afirmar, afegint que les transformacions que es van fer fa 30 anys a la ciutat «ja han quedat superades». Així mateix, l'alcaldessa va reconèixer que hi ha dificultats en l'accés universal a l'habitatge, i que la renovació dels ja existents pot permetre fer-ne créixer el nombre sense afectar l'hàbitat natural. En la seva opinió, «la construcció ha de ser important en l'economia, però ha de ser sostenible, i això només és possible si parlem de rehabilitació i renovació».

Per la seva banda, l'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas, va reconèixer que també a la capital de la Garrotxa la manca d'habitatge és un problema. «Hi ha empresaris que ens diuen que els seus treballadors no troben pisos», va explicar. Corominas confia que gràcies a les diagnosis de l'observatori es pugui implicar els privats -per exemple, amb crèdits tous- i «convèncer-los» en renovar vells habitatges i els tornin a posar al mercat.

L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, va avançar que encarregarà a l'observatori que analitzi les necessitats de renovació dels barris a la seva ciutat.

Miquel Vendrell, president del Col·legi d'Aparelladors, va aprofitar per reclamar als alcaldes que «tots els barris tinguin els mateixos serveis» -proposta que va ser rebuda amb gestos d'escepticisme per Madrenas-, ja que, al seu entendre, seria una forma de «dinamitzar-los».