l Departament d'Ensenyament ha disposat la reserva en exclusiva de places als instituts de Secundària per a mestres de Primària funcionaris de carrera. Per justificar aquesta mesura, s'addueix l'eventual manca de personal substitut de Secundària per a cobrir les baixes previsibles al llarg del curs 2018/19 en les especialitats de Matemàtiques, Català i Castellà.

Fa uns anys, la situació va ser a la inversa. Faltaven mestres de Primària amb competència per impartir anglès, i es va habilitar una borsa de treball complementària integrada per substituts de Secundària d'anglès que només accedien temporalment a Primària quan no hi havia cap mestre disponible. Un prevenció lògica, legal i legítima: la docència a l'etapa de l'Educació Primària correspon al cos de mestres de Primària; només si no hi havia cap membre del cos competent al cas, es tirava, excepcionalment, provisionalment i amb totes les prevencions de rigor, de substituts de Secundària, atesa la diferent titulació requerida en cada cas i les diferències inherents a cadascuna d'aquestes etapes. Ara, però, quan la situació és a la inversa, la «solució» que s'adopta és una altra de molt diferent: els mestres que accedeixin a la Secundària passaran pel davant dels interins i substituts de Secundària. Com s'entén això?

Això implica que, pel cap baix, i atesos el criteris exposats pel Departament a les corresponent resolucions administratives, hi haurà entre 800 i 1.200 places de Secundària reservades a mestres de Primària i, consegüentment, el mateix nombre de professors de Secundària que deixaran de treballar perquè aquells que venien a cobrir la seva suposada inexistència, els passen pel davant privant-los d'accedir a uns llocs de treball pels quals estan acadèmicament i legalment acreditats, cosa que, a més a més, no es dóna en els mestres que els suplantaran.

Més enllà del greuge professional que això suposa i del menyspreu cap al col·lectiu docent de Secundària palesat pel Departament amb aquesta mesura, hi ha també el tema de la qualitat de l'ensenyament, que sembla ser que al Departament ni li importa massa. Que un cos estigui preparat i acreditat per a un determinat nivell educatiu no és una qüestió arbitrària, sinó el resultat de la valoració de quins estudis, formació i titulacions habiliten per a un o altre nivell; exactament per les mateixes raons que un metge cirurgià està habilitat per operar i un ATS no. Què pensaríem si es decidís que, ja que potser no hi hagi prou metges, es disposés que 1.200 ATSs ocupin plaça de metge i passin al davant dels metges que acaben d'aprovar el MIR?

Doncs això és, ni més ni menys, el que passarà a l'ense-nyament públic català a partir del proper 1 de setembre. Això sí, només a l'Ensenyament Públic; a la privada, concertada o no, tot seguirà com estava. Que potser es pretén que la docència a la Secundària pública l'imparteixin mestres de Primària, mentre que a la Privada ho segueixin fent llicenciats i graduats universitaris amb el corresponent «màster». És això el que volen? Perquè altrament no s'entén.

I és que, a més a més, la suposada falta de personal docent substitut de Secundària és més imaginada que real; un pretext, vaja. Els casos en què hi ha hagut falta de personal per cobrir baixes han estat puntuals -per sota d'un 1%-, sempre han acabat resolts, i si s'hagués establert un mecanisme de nomenaments més àgil -com ja s'ha demanat reiteradament- encara s'haurien resolt abans. Sembla més aviat un problema creat per aportar la solució prèviament concebuda. I això és fer trampa.

Perquè, a veure, com és possible que un enginyer tècnic no estigui habilitat per impartir matemàtiques a l'ESO i, en canvi, un mestre de Primària sí? O com s'entén que a un mestre de Primària amb l'antic nivell D de català se l'habiliti per impartir la matèria de català a l'ESO, i a qualsevol filòleg d'una altra especialitat no? Més que ironia, sembla un sarcasme.

El problema real no és el que diu el Departament, sinó que es tracta d'un pretext induït artificiosament amb una finalitat molt concreta: treure's del damunt el previsible excedent de mestres de Primària que augura la davallada demogràfica. Però aleshores, per què no s'aprofita per reduir les ratios a Primària, que prou falta que fa? I per què segueixen convocant el curs vinent milers de places de mestres de Primària a oposició? I per què seguiran engruixint la plantilla de Primària amb substituts que cobriran les vacants d'aquests mestres que accediran a Secundària?

Doncs perquè d'aquesta manera, i com aquell qui no fa res, aprofitaran per aplicar per la via dels fets el projecte que fa anys que cobegen: el cos únic docent des dels 6 fins als 18 anys. Això sí, només a la Pública. I després diran que es preocupen per la qualitat de l'ensenyament!