Mifas lamenta que a les platges gironines es repeteix una escena massa sovint: el mateix socorrista que vetlla per la seguretat de tots els banyistes ha d'ajudar les persones amb discapacitat o mobilitat reduïda a utilitzar l'única cadira amfíbia de l'espai, on, a més, la passera de fusta no cobreix tot el tram de sorra fins a l'aigua. Malgrat això, el president de l'associació gironina, Albert Carbonell, afirma que els últims anys s'ha avançat molt en matèria d'accessibilitat al conjunt de les platges de la Costa Brava, d'entre les quals destaca Torre Valentina (Sant Antoni de Calonge) com el model a imitar.
Per Carbonell, la implicació de «l'Ajuntament i dels tècnics de Turisme, que hi creuen molt», ha convertit Torre Valentina en un referent, on hi ha «un espai de platja per a tothom» amb vestidors, lavabos, zones d'ombra accessibles, serveis amb molt de material disponible, com ara crosses, diferents tipus de cadires amfíbies, una grua per fer les transferències i un equip de persones per a cada torn «que hi són exclusivament per ajudar». Un desplegament de recursos que vol respondre a necessitats diverses, ja que mentre algunes persones amb lesions medul·lars poden nedar soles i només requereixen que les portin fins a l'aigua, d'altres tenen una discapacitat molt severa i s'han de banyar amb la cadira.
L'organització de Torre Valentina contrasta amb l'oferta estàndard que, segons el president de Mifas, acostuma a incloure una sola cadira amfíbia i un socorrista, que ha d'assistir els banyistes amb discapacitat i realitzar les seves tasques habituals. «Quan t'ajuden estan vigilant la resta de la platja i et sens incòmode, perquè estan compaginant dues tasques alhora», diu Carbonell. A part de Sant Antoni, el president de Mifas també destaca la bona feina de Sant Feliu de Guíxols i la qualitat del servei de la platja de Sant Feliu de GuíxolsFenals, que considera bo perquè té una zona d'ombra, una grua, vestuaris, personal i instal·lacions adaptades.
L'inconvenient més generalitzat i motiu de reivindicació del col·lectiu és que les passeres de fusta no arriben fins a l'aigua, una deficiència que les administracions atribueixen a la circulació de la maquinària per netejar les platges. Els usuaris, però, troben aquest argument injustificat i afirmen que es pot solucionar fent que l'últim tram de la passarel·la sigui movible. Albert Carbonell es queixa que «a Catalunya no ho té ningú, ni Sant Antoni, que és l'exemple», així que el banyista amb algun tipus de discapacitat «es queda a 3 o 4 metres de l'aigua, on no pot entrar sense ajuda»; un problema que, tal com remarca, afecta a qualsevol persona amb mobilitat reduïda, dones embarassades o gent gran.
Pensant també en la gent gran
Tot i ser conscient de les limitacions econòmiques, el responsable de Mifas defensa que «la majoria de platges de la Costa Brava poden i haurien de ser acessibles», en el sentit que hi hauria d´haver llocs perquè es banyi tothom, aparcaments per a persones amb mobilitat reduïda, quioscos de begudes als quals es pugui arribar, professionals amb experiència, «cadires amfíbies i passeres ben mantingudes i ben col·locades, perquè -lamenta Carbonell- sovint queden lluny o estan enfocades des de la dutxa cap a l'aigua». «De vegades, es tracta de petits detalls, encara que hi ha molta cosa a millorar», incideix.
Turistes potencials
A banda de cobrir les necessitats de la població gironina, el president de Mifas recorda que a Europa es calcula que hi ha 80 milions de persones amb discapacitat, turistes potencials que «es mouen molt pel boca orella» i escullen destinació tenint en compte l'accessibilitat, un aspecte que queda fora de les promocions turístiques tant institucionals com privades.
En la seva opinió, els establiments de Sant Antoni exemplifiquen la reacció comercial per atreure el col·lectiu, ja que s'han anat adaptant a les necessitats d'«un públic creixent»; tal com posa de manifest que, a Torre Valentina, l'estiu passat es van fer 1.200 assistències a persones amb mobilitat reduïda. «Si l'entorn acompanya, tots els comerços se'n beneficien», afirma; i defensa la importància que els hotels vagin més enllà d'adaptar els accessos i les habitacions, tal com exigeix la llei, i incorporin un seient hidràulic a la piscina o que es garanteixi un circuit adaptat per anar fins a la platja i les àrees d'oci.
Mifas col·labora amb el Patronat de Turisme Costa Brava Pirineu de Girona en favor del turisme inclusiu i, quant a iniciatives locals, Albert Carbonell destaca el Club Nàutic de l'Escala, l'oferta de busseig accessible a l'Estartit o de motos d'aigua a Lloret de Mar com a exemples de «negocis que s'ho comencen a creure». Perquè, argumenta, «cal que els empresaris entenguin que som clients i que, apostant-hi més, la Costa Brava podria marcar la diferència al Mediterrani».
