Les famílies de 85 nenes de les comarques gironines es van comprometre l'any passat a no sotmetre-les a la mutilació genital femenina. Ho van fer amb la signatura d'un document de compromís de no mutilació que se signa a les consultes de pediatria abans que la família viatgi al seu país d'origen, després d'un treball preventiu previ i un cop revisades les nenes. Els municipis amb més casos són Salt, amb 16 documents i Banyoles, amb 14.
Aquests 85 compromisos, que volen garantir la integritat física i psicològica de les nenes, se sumen als documents signats en anys anteriors, que al 2016 van ser 114, i el 2015, 146. En el cas que ja s'hagi signat un cop el compromís abans d'un viatge, no sol repetir-se la signatura si no és que es considera que servirà per reforçar la voluntat de la família, indiquen des del Departament de Salut.
Aquesta és una de les dades presentades durant la reunió anual de les taules locals i del grup de treball provincial de prevenció de la mutilació genital femenina i dels matrimonis forçats; una trobada en què els assistents van escoltar una ponència des de la taula de prevenció de Lloret de Mar i una altra de l'associació Valentes i Acompanyades, que treballa per prevenir els matrimonis forçats.
També es va fer un debat per millorar la prevenció de la mutilació, una de les màximes manifestacions de la violència masclista i amb greus conseqüencies a curt i llarg termini, tant a nivell físic com psicològic. En aquesta línia es vol potenciar la sensibilització sobre aquestes qüestions i formarà als diferents professionals, es millorarà i augmentarà el treball comunitari. Així, segons informa el Departament de Salut, està previst capacitar homes de comunitats practicants perquè formin altres homes, amb l'objectiu d'intentar canviar la seva perspectiva sobre la mutilació genital i es treballarà el suport emocional a les dones mutilades.
Unes 1.400 menors en risc
A la demarcació de Girona, la població originària de països on hi ha comunitats que practiquen la mutilació genital femenina es troba a Salt, Girona, Banyoles, Figueres, Olot, Blanes, Lloret de Mar, Cassà de la Selva i fins a 140 municipis més.
Bàsicament provenen de Gàmbia, Senegal i Mali, tot i que aquesta tendència no és homogènia a tot arreu, i a més, una part creixent de les nenes que es troben en risc de ser sotmeses a l'ablació disposen de nacionalitat espanyola.
Es calcula que a la província de Girona hi ha unes 1.400 nenes menors d'edat en risc de ser mutilades perquè pertanyen a una ètnia que practica la mutilació; perquè la mare o les germanes grans han patit mutilació o pertanyen a un grup familiar practicant que té molt present el mite del retorn al país d'origen... Aquestes nenes i famílies són d'especial atenció pels professionals que treballen a nivell local preventivament.
Pel que fa als matrimonis forçats a Girona hi ha un protocol pioner d'abordatge intersectorial des del 2014, únic a nivell de Catalunya, per abordar aquest fenomen global que no està associat a determinades cultures o religions.
El grup de treball provincial està format per professionals de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, dels Departaments d'Ensenyament i Treball, Afers Socials i Famílies; dels Mossos d'Esquadra; de l'Institut Català de les Dones; de la Subdelegació del Govern; del món local i del Col·legi d'Advocats de Girona; els quals treballen transversalment amb els professionals de les 20 taules locals que hi ha a la demarcació.
Aquestes 20 taules la conformen diversos perfils professionals (treballadors socials, mossos, sanitaris, professorat, tècnics de ciutadania o gènere...) que treballen coordinadament i interactuen amb les comunitats practicants per prevenir la mutilació genital femenina i els matrimonis forçats.
Properament es crearà una taula de prevenció a Palamós i d'altres per tal que cada municipi gironí tingui una taula de treball de referència on s'abordi la mutilació genital femenina i els matrimonis forçats.
