Més del 90% dels malalts d'Alzheimer viuen amb un familiar que n'és el cuidador principal, malgrat no ser un professional sanitari. Generalment l'atenció directa recau en el cònjuge o en un fill o filla, i la dedicació és gairebé exclusiva: una mitjana de 15 hores diàries els 7 dies de la setmana. A això cal sumar-hi que, a mesura que avança la malaltia, la persona és cada cop més dependent. Per aquest tema, dimarts la neuropsicòloga i terapeuta de la Fundació Pasqual Maragall Glòria Mas va oferir una xerrada per a cuidadors, persones afectades amb la malaltia i famílies a la Casa de Cultura de Girona.«Ningú està preparat per un fet sobrevingut d'aquestes dimensions. El cuidador es troba tan desbordat que acaba relegant a un segon pla la seva salut física i mental», exposa. La dedicació quasi exclusiva al malalt i, sovint, no prou reconeguda, pot convertir el cuidador en un «malalt ocult», explica Mas.
És el que es coneix com la síndrome de sobrecàrrega del cuidador o síndrome del cuidador «cremat», al·ludeix a l'estat d'esgotament, tant emocional com físic, que experimenten les persones que dediquen gran part del seu temps a la cura d'una persona dependent. Si, a més, s'afegeix l'agreujant emocional de sentir que es perd en vida l'essència d'un ésser estimat, com en el cas de l'Alzheimer, la vivència és encara més difícil de gestionar. Segons dades de la Fundació, un 84% dels cuidadors pateixen problemes físics de salut, i el 94% en pateix de psicològics. Per donar-los suport, la Fundació Pasqual Maragall disposa d'un programa de grups terapèutics per a cuidadors familiars de malalts d'Alzheimer. Un es va posar en marxa el setembre del 2017, amb al suport de la Diputació de Girona, i el 3 d'octubre iniciarà dos nous grups. Durant les sessions es comparteixen experiències i s'aborden temes com la reacció d avant el diagnòstic o el coneixement sobre la malaltia.
