«Seria desitjable que el 'fair play' de la Diputació fos exportable»

Aterratge ben controlat a la presidència, oi?

No hi ha hagut cap tempesta [riu].

Investit amb vint-i-sis de vint-i-set vots... com senta aquesta gairebé unanimitat?

No ens enganyem: són els mateixos vots que va tenir el president [Pere] Vila el 2015. Això vol dir que aquell acord no escrit, aquell fair play de què es va parlar amb els altres grups, continua. La confiança que va tenir en Pere Vila és la que vaig tenir jo i d'això, que els grups [PDeCAT, ERC, PSC i IdS] pensessin el mateix que tres anys enrere, me n'alegro moltíssim. En el cas de la CUP, Lluc Salellas va fer el mateix que el 2015 [proposar-se de candidat], de manera que el guió no sorprèn.

Ha rebut moltes trucades aquests dies, un cop president?

Sempre en reps.

Però l'hauran trucat més?

És diferent. Quan assumeixes la presidència adquireixes més notorietat. Ara els mitjans tituleu: «president Noguer» i, abans, «president Vila». El vicepresident sempre sortia molt petit. De whatsapps, me n'han arribat cent.

Li han sortit «amics» nous?

[Riu] No, els amics amics amics es poden comptar amb els dits de la mà. Molta gent m'ha trucat. He quedat sorprès, però, que molta gent m'ha felicitat pel carrer a Banyoles. Feia la sensació que se sentien orgullosos de tenir el president de la Diputació. Fins i tot hi ha hagut gent que ha vingut a l'Ajuntament. Això sí que m'ha sobtat.

Farà canvis a l'Ajuntament?

No, el canvi no afectarà.

A l'alcaldia tampoc?

Dedicaré a l'alcaldia de Banyoles les hores que hi hagi de dedicar.

I el nou cartipàs de la Diputació, com queda?

La meva arribada no és res més que un fet normal. Si soc el vicepresident primer i queden onze mesos, quin sentit té canviar-ho tot? El relleu ha estat natural i el cartipàs ha de ser de canvi natural: allà on hi havia en Pere Vila hi haurà en Miquel Noguer; allà on hi havia en Noguer, el vicepresident segon, i així successivament. Crearem una vicepresidència tercera de l'àrea econòmica. I ja està.

En qui recaurà aquesta nova vicepresidència tercera?

Ho sabem, però ha de passar pel ple, primer. No li diré.

En un context polític català tens...

... Excessivament...

... això, excessivament tens, la Diputació és un petit oasi de d'entesa política. Aniríem tots millor d'exportar-se aquest tarannà?

[Riu] La Diputació sempre ha estat un oasi; més que un oasi, un lloc on l'entesa i el diàleg sempre han estat possibles. És clar que seria desitjable que aquest fair play anés molt més enllà. Però el Govern ha de fer de govern i els equips que no són al govern han de fer la seva feina. En Lluc Salellas fa la seva feina, sempre amb el màxim de correcció possible, i això cal posar-ho en la seva justa mesura. Aquesta voluntat d'entesa s'entén quan els vint-i-sis de vint-i-set vots són un fet normal. Aquesta qüestió està molt impregnada d'en Salvador Carrera, és una manera de fer que, evidentment, seria desitjable que fos exportable.

Quan aposta per mantenir la personalitat de la institució, vol dir que el context polític català no els ha d'espatllar la feina?

El context general no ens pot espatllar la feina de cap manera. Primer, perquè en el context general el primer han de ser les persones i a la Diputació de Girona, que no deixa de ser administració local [marca les síl·labes de «lo-cal»], ajuntament d'ajuntaments, especialment dels petits, també. Això no hi ha res que ho puguir fer perdre. Donem serveis als ajuntaments i, per extensió, a la ciutadania: habitatge, joventut, carrers, enllumenat, serveis socials i moltes coses. Algú pot espatllar aquesta feina? No. Ara, nosaltres hem de ser part de la solució. Vivim una situació absolutament estranya, absolutament complicada i absolutament fora de lloc amb gent que ha estat elegida pel poble a la presó i fora del país. Això no té cap sentit.

Hi veu alguna solució?

No ho sé. A curt termini no l'hi veus... no l'acabes de veure. Penses i creus que és absolutament injust i dius: això algun dia o altre s'ha de desencallar, perquè el poble català no ha estat un poble de quedar-se a casa. Ha plantat la cara per defensar les seves idees, per dir que la nostra Catalunya ha de ser com volem. En definitiva, Catalunya, igual que Espanya, França o Alemanya, ha de ser el que els ciutadans volen. Catalunya ha de ser allò que els catalans volem i Espanya el que els espanyols vulguin. Seria hora, i desitjable, que no hi hagués ni gent a la presó per defensar les seves idees, ni gent a l'exili.

Creu en les vies unilaterals?

El costat independentista ha fet el que sentia que la gent volia. Un governant ha de fer el que la gent li demana que ha de fer. Els governants han agafat el guant que els ha llançat el poble de Catalunya. Recordem que hi havia unes mobilitzacions importantíssimes al nostre país que marcaven una direcció i els governants no podien anar-hi en contra. És evident que al final això s'ha d'anar administrant i això ho sabrà més el Govern de Catalunya. El que farem és respectar, ser al costat i ajudar en tot allò que sigui possible les decisions que prenguin el Govern i el Parlament.

Però un governant no hauria d'estar disposat a prendre decisions impopulars, que no agraden, en benefici de l'interès general?

Evidentment, però jo no penso que s'hagi fet cap mal. El governant sempre ha de fer el que creu que és millor per a la ciutadania. Ara, en cap cas penso que el governant no hagi fet el que pensava que era millor per a la seva gent.

Té deu mesos de presidència. Hi haurà canvis?

No ens enganyem: formo part d'un equip de govern que va començar el 2015 i que acabarem el 2019. Si el vicepresident primer assumeix la presidència, què haig de dir de diferent del que tots plegats vam dir el 2015? Acabarem amb aquell mandat d'ajudar més i més els ajuntaments per ajudar més i més la seva gent. A través del fons de cooperació local, per exemple, la principal font d'ingressos, de diners en aquest cas, que la Diputació obre per als ajuntaments. El 2019 l'hem d'incrementar una mica [ara és de 18 milions]. Properament aprovarem un marc per a les ajudes, no econòmiques, amb eines perquè els ajuntaments puguin aplicar la nova llei de contractació [Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local (ARSAL)]. Eines per a la intervenció, que l'ARSAL va complicar molt. Tot això se'ls ha de donar, i especialment als municipis més petits, perquè tenen necessitats diferents del més grans.

Ramon Ramos plega del Patronat de Turisme Costa Brava Girona. Ha fet bona feina?

Excel·lent. Ha estat -de fet, és, encara, perquè plega el setembre- un excel·lent director del patronat. Ha fet una tasca brillant, que ha donat els seus fruits i hem de respectar molt la seva decisió. Fa un canvi al costat del delegat del Govern [Pere Vila] i això s'ha de respectar.

El nou director sortirà d'un concurs públic?

Haurem de dotar el Patronat de la millor persona a través d'un concurs públic, tot i que es podria triar un persona que vingués d'una altra administració.

Quan serà?

El canvi és molt recent i el més lògic és que la selecció es faci a través d'un concurs públic. I l'obrirem. Mentrestant, el patronat és una família de bons professionals que mentre no hi hagi director o directora anirà endavant. En Ramos ha fet una cosa molt important: equip. Ha fet família, unida. I això costa. Pel que fa al procediment, un cop oficialitzada la dimissió, tocarà redactar les bases, publicar-les, rebre aspirants, fer proves... Tampoc no anirem més de pressa del compte. Hem de fer la selecció que toqui amb el temps que toqui i el marcaran els tècnics.

Els concursos s'aniran implantant per a d'altres càrrecs directius?

No ens enganyem: aquesta selecció s'ha de fer des que surt l'ARSAL, que té una disposició transitòria que diu que aquelles persones que ocupen un càrrec directiu que han estat nomenades abans de l'entrada en vigor de la llei poden continuar. Ramon Ramos hagués pogut continuar en el patronat, si no era cessat. La legislació li ho permetia. Nosaltres hem fet concurs per a aquells càrrecs directius que havien cessat. Ara en farem al patronat, perquè hi ha hagut un cessament i no es pot cobrir la plaça sense concurs.

Les municipals es van apropant. Ja té decidit si es tornarà a presentar?

No. Sempre ho parlem amb l'equip. L'altra vegada vam decidir-ho quan faltaven mesos. Ho farem quan sigui el moment i farem el millor per a Banyoles i per a l'equip. I si el millor és que jo encapçali, encapçalaré, i si és millor una altra opció, serà una altra opció. En Miquel Noguer no serà mai un obstacle per aquestes coses.

Es veuen sota el paraigües de la Crida, el nou projecte de Carles Puigdemont?

Més enllà d'això, les municipals seran molt importants i per a nosaltres, especialment. Hem de veure com evoluciona tot això. Hi ha hagut la presentació, ara hi ha les adhesions...

Ja s'hi ha adherit?

Sí. Veurem què passa més cap a la tardor. Serà llavors, en tot cas, quan respondrem la pregunta de com ho veig.

Veu la república factible tal i com han anat les coses?

Algun dia, evidentment. La història ens ha definit moltes coses. Si els catalans volem que Catalunya sigui independent i una república, tardarem més o menys -el desitjable seria menys-, però ho hem d'aconseguir. No som al segle XV, ni al XVIII: som al segle XXI. Queden molts llocs del món on la democràcia ni existeix, és cert, però nosaltres som a Europa, en un marc de llibertat. Entenc que per a l'Estat espanyol sigui molt difícil perdre el 20% del PIB i moltes altres coses, però al final de tot, si la voluntat del poble és aquesta, haurem de tenir més o menys paciència, però al final hem d'aconseguir-ho.

Se n'ha tingut poca, de paciència?

No, no, no! En això passa com tot a la vida: quan algú es planteja un objectiu, pot assolir-lo demà mateix o no. Crec que si tenim paciència i ho sabem fer com fins ara, pacíficament, de manera no alterada, sense caure en provocacions, ens donaran la raó. No ens la donarien si ho féssim de forma violenta. A Banyoles hem tingut actes amb 1.000 o 2.000 persones i no hi ha hagut ni un sol paper al terra. És l'únic camí a seguir. No té sentit que hi hagi gent a la presó i a l'exili quan la gent ho ha fet de manera pacífica i quan la gent que és a la presó o a l'exili ha demanat que es fes de manera pacífica. Al final això ha de donar el seu fruit.

Però com?

Per quina via i com? És complicat i jo no tinc cap vareta màgica. El Govern i el Parlament són els que han de decidir. S'ha d'ampliar la majoria, s'ha de convèncer més gent que la millor manera és aquesta, per no tenir un poble del 50%. Hem d'actuar amb seny, i amb això no vull dir que no s'hagi fet. Hem de continuar.

Què li sembla l'acció dels Comitès de Defensa de la República contra la seu d'ERC?

Tot s'ha de fer des del més absolut respecte i tots plegats hem d'anar amb compte. Els que pensem igual no ens podem dividir, perquè ens guanyaran. Els que defensem el dret a decidir i que Catalunya pugui ser independent no podem anar desunits. Si ens fem mal entre nosaltres fem mal a l'objectiu. Això no és desitjable, ni per a ERC ni per a ningú. I ERC no és el meu partit, però ens equivocaríem si comencem a dir aquests són millors i aquests pitjors. El moviment independentista ha d'anar unit. Si s'esquerda, al final l'objectiu quedaria molt més lluny que a prop.