La fabricació de medicaments a Espanya està passant per un bon moment, ja que durant el primer semestre de l'any la indústria ha augmentat la seva facturació un 3,8%, segons l'Índex de Xifra de Negoci de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
No obstant això, el sector creix a un ritme més lent que el de la indústria manufacturera, que va veure augmentar el seu volum de negoci un 5,4% en els primers sis mesos de l'any, encara que el seu acompliment durant els últims dotze mesos ha estat superior a aquest percentatge.
Millor rendiment que el 2017
Les dades de l'INE mostren que la fabricació de productes farmacèutics ha crescut un 6,6% respecte al mes de juny de 2017; per tant, el rendiment del sector ha estat superior al de l'any passat. D'altra banda, el rendiment de l'activitat manufacturera ho ha fet un 4,4% i alguns sectors de la manufactura, com ara la fabricació de material elèctric, han crescut per sobre del 10% en els mesos compresos entre gener i juny.
Augmenta l'índex general
No obstant això, la indústria farmacèutica supera altres sectors rellevants en el panorama econòmic espanyol com seria el cas de l'alimentació, el sector tèxtil o les arts gràfiques, que experimenten creixements propers a zero o fins i tot, en alguns casos, arriben a ser negatius. La taxa anual de l'índex de xifra de negoci de la indústria farmacèutica se situa en el 4,3%, mentre que el creixement durant el primer trimestre de l'any ha estat superior, tal com indiquen les xifres de l'INE, que en concret és del 5,4%.
La universalitat genera beneficis
L'evolució de la despesa de productes sanitaris ha estat positiva en el mes de juny, influïda per l'augment en el nombre de receptes. Segons l'Observatori del Medicament, la tendència pel que queda d'any anirà cap a l'alça si es produeix l'atenció sanitària universal.
Així ho corrobora l'estudi de juny elaborat per la Federació Estatal de Farmacèutics Espanyols. En aquesta investigació, els experts expliquen que la tendència de l'evolució de la despesa de productes sanitaris per als propers mesos és «alcista en els tres indicadors (nombre de receptes, despesa i despesa mitjana per recepta), la qual cosa no evita que puguin produir-se descensos en alguns dels mesos. No obstant això, si es produeix l'atenció sanitària universal, la tendència serà anar pujant durant la resta de l'any».
Juny, un mes positiu
El mes de juny també ha estat positiu. Les dades de consum de les medicines indiquen que es produeix un augment moderat en el nombre de receptes, despesa i despesa mitjana d'elles, comportant un augment de la despesa interanual de 295,4 milions d'euros.
Quant a les dades mensuals de la despesa de juny, el nombre de receptes aconsegueix una xifra de 76,8 milions, la qual cosa representa un augment del 0,91% pel que fa al mateix mes de 2017, en què va haver-hi 76,1 milions de receptes.
La despesa augmenta un 1,38% i la despesa mitjana per recepta augmenta un 0,46%. Aquesta evolució positiva està influïda, segons l'Observatori del Medicament, per l'augment en el nombre de receptes.
Per comunitats autònomes, s'han produït descensos al País Basc, Navarra, Múrcia, Astúries i Aragó, mentre que els majors augments s'han produït a Andalusia, Castella-la Manxa, Canàries i Madrid, a més de Ceuta. En comparació als mesos de maig i juny, s'observen menors augments, especialment a Múrcia i Astúries.
14 milions de receptes afectades
L'Observatori també destaca que el projecte del Reial decret per regular el finançament de «productes sanitaris inclosos en la prestació Farmacèutica del Sistema Nacional de Salut per a pacients no hospitalitzats» que prepara el Ministeri de Sanitat afectarà uns 14,2 milions de receptes i suposarà la baixada del marge dels productes sanitaris al 21%.
Aquesta davallada es tradueix en una pèrdua d'uns 10 milions d'euros anuals a totes les farmàcies. Aproximadament, 500 euros per farmàcia i any.
El projecte no afecta altres productes dispensats amb recepta que tampoc poden incloure's com a medicaments de fabricació industrial, com ara les fórmules magistrals i els productes de dieta terapèutics. En algunes comunitats s'inclouen també les tires reactives.
A més, l'estudi assenyala que el conjunt de productes no considerats medicaments de caràcter industrial suposen entre el 8 i el 9% del total de la prestació farmacèutica. Els absorbents d'incontinència (amb un marge ja reduït) suposen uns 266,5 milions d'euros. Les fórmules magistrals i els productes de dieta terapèutics (no inclosos en el projecte de Reial decret) suposen 12,6 milions de receptes i uns 530,6 milions d'euros.
