Un brot d'impetigen egons va confirmar ahir el Departament de Salut. El brot està actualment en fase d'investigació per conèixer el número total d'afectats per aquesta infecció bacteriana, que malgrat ser molt contagiosa és freqüent entre els infants d'entre dos i cinc anys i habitualment de caràcter lleu. El Servei de Vigilància Epidemiològica va rebre dimecres la notificació del brot, el primer a Girona aquest any, i ja s'han donat les mesures de control a l'escola per evitar-ne la transmissió.

Des de finals de setembre s'han notificat la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya una vintena de brots, és a dir, dos o més casos relacionats en el temps i l'espai. Des de principis d'any, Salut ha comptabilitzat 24 brots i la majoria, 17, s'han produït a la ciutat de Barcelona, encara que també n'hi ha hagut dos al Vallès Oriental i Occidental, dos al Barcelonès Nord-Maresme, un al Barcelonès Sud i un més Terres de l'Ebre.

Aquesta infecció bacteriana superficial i localitzada a la pell se sol produir en entorns familiars o escolars, a més d'altres espais on hi ha molt de contacte entre les persones, com les instal·lacions esportives.

L'àmbit en el qual s'han presentat amb una major freqüència els casos d'aquest any ha estat l'escolar, on han aparegut 19 (79,2%) dels brots. Tres s'han registrat en l'àmbit familiar, un en un casal d'estiu i un en una institució no sanitària.

Des de la conselleria recorden que l'impetigen és una infecció freqüent, especialment en nens, encara que poden resultar afectades persones de totes les edats. La seva incidència s'incrementa a l'estiu i a principis de la tardor, perquè es veu afavorida per la calor i la humitat.

Es presenta amb més freqüència a zones de la pell amb ferides o rascades i per tant, les zones descobertes són les que més freqüentment resulten afectades.

És una infecció habitualment de caràcter lleu però molt contagiosa, que es transmet per contacte directe amb les lesions de la pell, o indirecte a partir d'objectes o roba compartida, com tovalloles o material esportiu.

En general, respon bé al tractament. Acostuma a ser suficient seguir un tractament antibiòtic local per curar la infecció, encara que de vegades en requereix d'oral, especialment si les lesions són més extenses.