L'aplicació d'uns criteris massa restrictius és, en consideració del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT), la principal raó perquè la Generalitat hagi denegat el 73% de les peticions per accedir a una RendaRenda Garantida de Ciutadania (RGC). Per millorar la situació, un reglament que va entrar en vigor el 25 d'octubre amplia els supòsits previstos inicialment per la llei a les persones sense llar, a les que ja reben una prestació per algun tipus de servei residencial permanent i a les víctimes de violència masclista. Fins ara, moltes d'elles han quedat excloses, tant a Girona com a la resta de Catalunya.

Amb aquest canvi, el vicedegà del col·legi a Girona, Jaume Fort, va opinar que «moltes situacions que abans quedaven denegades podran entrar en el supòsit d'acceptació». Perquè, des del seu punt de vista, el 73% de denegacions que ha notificat el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies «és un percentatge molt alt» que s'ha de reduir.

La insuficiència de professionals encarregats de valorar les peticions d'una Renda Garantida de Ciutadania és un altre dels problemes denunciats pels treballadors socials, que confien en que l'increment de personal aprovat recentment pel Parlament permeti rebaixar el nombre d'expedients oberts.

Fins ara, tant la restricció de criteris com la manca de recursos humans han alentit el desplegament de la llei, un retard que també va portar la cambra catalana a acordar que la prestació es pagui de manera automàtica a les persones amb expedients oberts des de fa més de quatre mesos i que no han rebut resposta. A partir de la seva experiència, el Col·legi Oficial de Treball Social va afirmar mitjançant un comunicat que «hi ha gairebé 20.000 sol·licituds pendents i que l'expectativa que l'RGC seria un instrument per combatre la pobresa no s'ha complert», perquè -afegeix- el que ha passat és que «bàsicament se n'han beneficiat els perceptors de l'antiga Renda Mínima d'Inserció».

El vicedegà del TSCAT a Girona, Jaume Fort, va explicar que la problemàtica és similar a tot Catalunya i que «a Girona no hi ha diferències significatives». Però va considerar que «la situació ha millorat», perquè «el 27% de casos acceptats corresponen a nuclis familiars en què aquesta renda feia molta falta i hi ha situacions que s'han començat a resoldre», tot incidint en que es tracta de «famílies a les quals els han garantit uns ingressos mínims per afrontar necessitats bàsiques».