La secció tercera de l'Audiència de Girona jutjarà aquest dijous 22 de novembre els dos propietaris de l'antic Museu de la Retirada de Camprodon. La vista arriba tres anys després que aquest centre especialitzat en l'exhibició de material i documentació relativa a la Guerra Civil fos desmantellat per la Guàrdia Civil, en el que es va considerar al seu moment l'arsenal més gran que mai s'havia trobat en tota la província.
A l'escrit de l'acusació de la fiscalia es relata que el 9 de maig del 2009 els dos acusats van constituir una associació que portava per nom «Associació Centre d'Estudis La Retirada» destinada, principalment, a recopilar material i documentació de tipus bèl·lic i que comprenia armes de foc, municions i projectils. La fiscalia considera que els amos de l'establiment «desconeixien» que el fet de col·leccionar aquest material sense la seva corresponent llicència «estava penat per la legislació vigent» i que la seva única intenció era «exhibir-ho al públic».
El 23 de novembre del 2015 -en el marc de la prevenció del tràfic i tinença il·legal d'armes, municions i substàncies explosives- la Guàrdia Civil va realitzar un control als acusats, juntament amb una entrada i registre als dos domicilis que tenien al carrer València de Camprodon. Era en aquests habitatges on els amos del museu emmagatzemaven les armes que posseïen per exposar-les posteriorment. Durant aquesta operació, els agents van trobar 115 armes de foc i múltiples projectils que posteriorment van comissar i examinar al Departament de Balística del Laboratori de Criminalística de la Guàrdia Civil.
A més de les armes, els encausats disposaven també de diversos materials i municions explosives que van ser examinades pels tècnics en Desactivació d'Artefactes Explosius del mateix cos. En el moment de l'actuació de fa tres anys es va aprofitar per fer esclatar les bombes a la base militar de Sant Climent Sescebes, les quals fins llavors havien suposat un gran perill per a la seguretat pública, ja que els pisos dels col·leccionistes estaven ubicats al centre del municipi. També hi havia la possibilitat que alguna persona robés les armes, la gran majoria en molt bon estat i funcionament.
Un any i 10 mesos de presó
Tot i que als documents del ministeri fiscal consta explícitament que els propietaris de l'arsenal «desconeixien la il·licitud dels seus actes», aquests són constitutius a una infracció penal. És per aquest motiu que l'acusació popular els demana 1 any i 10 mesos de presó i la privació del dret a la tinença d'armes durant un període de cinc anys per un delicte d'establiment de dipòsit d'armes i municions de guerra. També els imposa els costos del procediment.
