El PP de Girona va celebrar dimarts una junta directiva provincial per preparar les eleccions municipals del proper mes de maig. La reunió va ser presidida pel president provincial del partit, Enric Millo, i pel nou president del partit a Catalunya, Alejandro Fernández, que va fer la seva primera visita a Girona des que va ser nomenat en el congrés del partit celebrat el dia 10 de novembre.

Segons Millo, la reunió va servir per "treballar amb il·lusió i moltes ganes en la preparació de les eleccions municipals". També van reforçar l'estructura del partit amb un doble objectiu: cobrir les vacants generades en els últims anys al comitè executiu i ampliar l’equip de treball operatiu de cara a les properes cites electorals.

En aquest sentit, Millo va assenyalar que el principal objectiu del PP és "incrementar la representació del partit als ajuntaments dels municipis gironins". I per tal d’aconseguir-ho, va garantir que tindran "els millors caps de llista, que seran, sense cap dubte, persones que treballaran per atendre els problemes del conjunt de veïns i veïnes". El líder popular va anunciar que aviat proclamaran els primers candidats.

Per la seva banda, el president del PPC, Alejandro Fernández, va remarcar que "cal reconstruir el centre-dreta liberal conservador català, perquè és el que encaixa millor amb la Catalunya de l’esforç, de la constància i del seny, i perquè és la ideologia més eficaç per combatre el populisme". "Des del PP estem compromesos amb la realitat, mentre que el populisme es compromet amb la utopia", va afegir.

En aquest sentit, Fernández va posar de manifest que "ara el centre-dreta només té quatre diputats al Parlament de Catalunya, perquè l’antic nacionalisme conservador és un moviment populista amb aliats de l’esquerra radical, i Ciutadans és un moviment de reacció i protesta davant del procés separatista".

Finalment, el president del PPC també va alertar que "PSC, Comuns i ERC treballen per ressuscitar el mètode Zapatero, que és l’origen del problema en fer creure al nacionalisme que Catalunya era un subjecte polític al marge d’Espanya". "Repetir això seria un greu error per a Catalunya", va sentenciar.