05 de desembre de 2018
05.12.2018

Més d'un milió d'euros per a la recerca gironina

L'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona té vuit investigacions en marxa finançades per La Marató

05.12.2018 | 00:07
Brugués, Barretina, Bernabé, Escriche, Avellana i Gallardo.

L'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona, l'Idibgi, té actualment vuit projectes de recerca en marxa finançats gràcies a diferents convocatòries de La Marató de TV3. Les iniciatives actualment actives, per les quals el centre ha rebut més d'un milió d'euros, abasten des de malalties del cor a trastorns metabòl·lics, passant per l'esclerosi múltiple o les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques.

La línia de recerca amb més projectes en dansa actualment és la dels trastorns metabòlics, un dels camps en què els investigadors gironins s'han forjat un reconeixement internacional, ja que actualment hi ha actius tres estudis sobre diabetis i obesitat, que es desenvolupen en col·laboració amb altres centres i que estan finançats amb uns 800.000 euros, 349.197 dels quals es gestionen des de la seu de l'Idibgi, al parc hospitalari Martí i Julià de Salt.

Des del 2002, l'Idigbi ha rebut 1,34 milions d'euros provinents de la cita solidària. Entre el 2013 i el 2016, va explicar ahir el director de l'Idibgi, el doctor Jordi Barretina, el centre d'investigació biomèdica de Girona ha rebut finançament cada any i el 2017 va ser el primer que no, perquè la temàtica d'aquella convocatòria, les malalties infeccioses, no és un dels punts forts de l'institut, que aglutina la recerca d'investigadors dels hospitals Josep Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt o de ICO, per exemple.

Entre els anys que la recerca gironina ha rebut més finançament hi ha el 2014, en què el programa benèfic va becar amb 387.313 euros dues recerques sobre les malalties del cor.

El doctor Barretina, que forma part de la comissió assessora científica de La Marató, va destacar ahir que la cita és cada any «una de les convocatòries d'ajuts de referència per al centre, perquè suposa una injecció de recursos molt important» i que, a més, és un «molt bon instrument de divulgació científica pel país, tant pel que fa a la tasca dels investigadors com al coneixement sobre les malalties com el càncer, la patologia protagonista d'enguany».

En el mateix sentit es va pronunciar el doctor David Gallardo, director assistencial de l'ICO Girona, cap del servei d'Hematologia i que, com a investigador del centre, ha rebut finançament de La Marató. «És una responsabilitat gran. Quan el finançament ve d'algú que ha col·laborat amb el que pot, trencant la guardiola, la sensació de responsabilitat i d'agraïment és encara més gran, i que el que fas, sempre serà poc», explicava ahir.

En aquest sentit, va subratllar l'especialista en càncers de la sang i trasplantaments de medul·la òssia, que en oncologia «fer molt no vol dir fer el millor» i que els avenços que s'han produït en els darrers anys i que han permès millorar el pronòstic i la qualitat de vida dels malalts es deuen sobretot a «conèixer millor l'enemic» i «centrar-se cada cop més en la persona». «Fa dècades que no hi ha fàrmacs nous per a la leucèmia aguda, però l'índex de curació és molt més alt, perquè cada cop individualitzem més al tractament i tenim més en compte els factors de risc del pacient», va dir.

Gallardo va detallar, a més, que els tres projectes que ha desenvolupat finançats per La Marató han tingut recorregut més enllà, amb línies de recerca que han continuat i amb impacte en l'assistència als pacients.

El primer, el1999, es centrava en determinar si, quan es fa un trasplantaments renal o cardíac, hi ha traces de teixit immunitari del donant que persisteixen en el receptor i genera rebuig, una línia de recerca encara en marxa.

El del 2004 va permetre identificar marcadors per determinar el risc de recaiguda en pacients que han fet el tractament per superar la leucèmia aguda. «Actualment tenim més marcadors per saber si la malaltia continua latent i, això acaba condicionant l'abordatge del pacient», va dir.

El tercer, del 2011, és el que es coneix com a long runner, un projecte a llarg termini, per identificar factors genètics que fan que, fins i tot quan el trasplantament de moll de l'os és entre germans compatibles, es generi un rebuig. «Aquest projecte va començar l'any 2000 i ha generat moltes publicacions científiques i fins a quatre tesis doctorals», va detallar ahir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook