La Fundació Jaume Bofill calcula que una inversió anual de 465 milions d’euros garantiria la gratuïtat de l’educació obligatòria en tots els centres educatius que reben diners públics, 268 dels quals serien per a les escoles i els instituts públics i els 197 restants per a la xarxa privada concertada. A més, l’entitat ha quantificat els diners necessaris perquè l’alumnat en risc de pobresa tingui assegurada l’educació gratuïta, que va xifrar en 112 milions a l’any.
La fundació va aportar aquestes dades en un acte públic celebrat a Barcelona el dimarts 4 de desembre, amb el títol «Per un ensenyament gratuït: què ha de ser gratuït en l’educació obligatòria?», i en el qual diversos experts van explicar com es pot avançar cap a la gratuïtat del sistema educatiu català. A la jornada es va denunciar que aquesta és una de les assignatures pendents de l’educació a Catalunya, que -segons la fundació- «no es pot permetre mantenir barreres econòmiques als recursos i a les oportunitats educatives».
La Bofill és una fundació cultural privada que, des del 2009, centra la seva activitat al voltant de l’educació i el seu context social, que també inclouen els aspectes socioeconòmics.
La visió de la Unesco i de l’OCDE
Per tal d’analitzar i de debatre què hauria de ser gratuït en l’etapa obligatòria, la fundació va donar veu a Francesc Pedró, director de Polítiques educatives de la Unesco i, també, de l’últim Anuari de l’Educació de la Fundació Jaume Bofill. Així com va convidar Thomas Radinger, analista de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), expert en finançament de l’educació.
El president de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, va presentar el debat i va moderar una taula rodona en la qual Radinger va seure al costat del director general de Professorat i personal de centres públics, Ignasi Garcia Plata; el director de Planificació i innovació de l’àrea de Drets socials de l’Ajuntament de Barcelona, Lluís Torrens; i la presidenta del Consell Escolar de Catalunya, Anna Simó.
Càlculs realitzats a partir del seu anuari del 2016, la Fundació Bofill va explicar que les famílies es gasten 400 euros de mitjana per estudiant i any en la compra de material escolar, en el pagament de les sortides i altres activitats, de colònies i de la quota de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA). Aquesta quantitat, però, no cobreix totes les despeses, ja que no té en compte el servei de menjador escolar.
Les dades de l’entitat també contemplen els centre concertats, als quals el Departament d’Educació de la Generalitat atorga una subvenció addicional de 600 euros anuals per atendre l’alumnat amb necessitats educatives especials.
Per fer possible la gratuïtat de l’etapa obligatòria, la Fundació Bofill va instar a prioritzar recursos i serveis per tal d’augmentar la inversió educativa.
