La província de Girona s'ha convertit en la sisena d'Espanya on s'han denegat més ordres de protecció a víctimes de violència masclista durant els darrers deu anys. En total s'han tramitat fins a 7.077 peticions, però d'aquestes, més de la meitat han acabat refusades per ordre del jutge. En concret, n'hi ha hagut 4.186 que no han prosperat.

Aquesta és una tendència que s'està produint els últims temps a Girona, i no cal anar gaire lluny. Per exemple, durant el tercer trimestre d'aquest any passat, els jutjats van arribar a rebutjar la meitat de les sol·licituds de protecció que es van presentar, tot autoritzant-ne 70 de les 140 demanades.

Les ordres de protecció són resolucions judicials que es prenen en els casos en què existeixen indicis fundats de comissió de delictes o faltes de violència masclista i existeix una situació objectiva de risc per a la víctima. El jutge, a través de la resolució, acaba ordenant la seva protecció mitjançant l'adopció de mesures cautelars civils o penals.

Els jutjats gironins adopten per tant mesures cautelars i ordres derivades de les ordres de protecció. Entre les més habituals hi ha les de tipus penal -tot i que no vol dir que siguin efectives, com s'ha vist en alguns casos de crims-, l'ordre d'allunyament i la prohibició de comunicació. Pel que fa a les mesures de tipus civil normalment són sobre la determinació del règim de prestació d'aliments o l'atribució d'ús i gaudi de la vivenda familiar.

En alguns casos, aquestes mesures no són efectives, com es va comprovar amb el cas del crim de Sant Joan les Fonts del 6 d'octubre, en què va morir una veïna del poble a mans de la seva parella. En concret, l'home va disparar a la seva dona amb una pistola. Aquesta va caure a terra i un mecànic que va veure l'escena va actuar per impuls i va atropellar l'agressor, que va poder sortir de sota les rodes del vehicle, amenaçar el conductor i dirigir-se al seu cotxe, amb el qual va passar per sobre el cos de la dona i després va atropellar la seva filla de 24 anys quan intentava evitar que el seu pare continués atropellant la seva mare. L'home, que després es va suïcidar, tenia vigent una ordre d'allunyament, però en aquest cas no va funcionar.

La província d'Espanya on s'han iniciat més mesures de protecció al llarg d'aquests deu anys és la de Madrid, amb 54.674. D'aquestes n'han prosperat 28.259 i la resta han acabat refusades. Barcelona ocupa el segon lloc del rànquing: allà, des de l'any 2009 els magistrats han tractat 37.844 ordres de protecció. En aquest cas, els jutjats han resolt favorablement en 14.262 dels casos, i en la resta els han denegat.

Unes altres dades destacades de l'estadística de la Delegació del Govern per la Violència de Gènere són les que mostren l'evolució any a any del nombre d'ordres de protecció que s'han tractat en els jutjats gironins. S'ha de dir que l'any que més se'n van sol·licitar és el 2009 -el primer del què es tenen dades- i a mesura que passen els anys, fins al 2013, es mantenen entre les 820 anuals.

En els últims quatre anys, però, s'ha viscut un descens de les peticions. El 2014 la xifra va ser de 652; seguida de les 535 ordres de protecció del 2016. A partir d'aquí es va anar baixant fins a les 495 del 2017 i les 352 de l'any passat.

Braçalets per a maltractadors

Una de les mesures que els jutges imposen en casos d'alt risc per seguir maltractadors és la imposició de braçalets electrònics que permeten que els Mossos segueixin els agressors i s'eviti que s'apropin a menys de 500 metres de la víctima.

Durant els últims deu anys se n'han activat 26 i durant l'any passat, se'n van mantenir cinc en activitat. Aquests dispositius, però, estan en constant replantejament perquè sovint generen problemes com ara errors del sistema.