27 de gener de 2019
27.01.2019
Diari de Girona

Girona, setena província en delictes informàtics

Els Mossos d'Esquadra asseguren que aquests fets van a l'alça i que molts delictes d'anys enrere s'han traslladat al món virtual

27.01.2019 | 00:14
Girona, setena província en delictes informàtics

La cibercriminalitat va a l'alça i una mostra d'això és el creixement exponencial dels delictes informàtics. L'any 2017, Girona va ocupar la setena posició entre les províncies amb més fets (3.189). Aquesta xifra és la suma dels fets coneguts dels Mossos d'Esquadra -que són la seva majoria, 3.102-, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.
L'inspector de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC), Jordi Domènech, assegura que les dades dels Mossos mostren que aquests fets van a l'alça en els darrers anys. I una mostra clara és que l'octubre del 2018 a Girona ja se n'havien detectat 2.908. La previsió és aque els delictes informàtics del 2018 superaran els de l'any anterior.
A tot Catalunya es va tancar l'any per part dels Mossos amb 28.750 delictes informàtics. Una xifra que el 2018 s'haurà superat, ja que Domènech diu que s'arribarà a uns 40.000. Per comprovar el gran creixement viscut, cal només parar atenció a l'any 2010, quan els delictes informàtics eren 3.020.
Per a Domènech això es deu al fet que «molts dels delictes que abans es produïen en el món "real" s'han passat al món virtual». Els ciberdelinqüents d'aquest món opten sobretot per aquells que produeixen un engany. I per tant, no és d'estranyar que el rei dels delictes sigui l'estafa.
Per exemple, dels 28.750 delictes informàtics detectats a Catalunya durant el 2017 per part dels Mossos, 28.164 eren estafes. Una tendència que es trasllada també a l'any passat i enguany. I del total d'estafes, «13.182 estaven relacionades amb la targeta de crèdit».

Programa d'intel·ligència
Des de fa prop de dos anys els Mossos d'Esquadra compten amb un programa d'intel·ligència informàtica dins del cos en l'àmbit de delictes informàtics. Aquest, com diu Jordi Domènech, permet «fer aflorar aquests delictes que abans passaven desapercebuts» i per això, ara, quan un policia fa un atestat, en el programa es marca si el delicte es produeix en el món virtual o no. Per tant, diu l'inspector, «de tot el que es fa utilitzant internet se'n té constància».
El principal delicte informàtic per ordre de rellevància és l'estafa però n'hi ha d'altres que també són destacables. Aquí hi ha les amenaces, extorsions; després hi ha els atacs informàtics, tot seguit hi ha aquells fets d'afectació a menors i usurpació de la identitat. I amb menor nombre, diu l'inspector, es troben casos d'assetjament, de contingut nociu, d'incitació a l'odi, propietat intel·lectual, entre d'altres.
Jordi Domènech recorda que cada vegada la gent està més connectada. Una mostra d'això és, per exemple, que en un cas de violència de gènere «potser el primer que fa l'agressor és un Whataspp amenaçador a la dona i ja comptabilitzem com un fet que s'ha utilitzat internet, però llavors el delicte acabarà essent per violència de gènere». També destaca que actualment moltes amenaces o calúmines es fan a través d'internet. I fins i tot en una extorsió o segrest, abans porawe, es demanava per carta o telèfon el rescat i en canvi, ara es fa a través d'un correu electrònic o internet.
Quant a la tipologia de fets contra els quals lluita més el cos darrerament, destaquen en primer terme les sextorsions. D'aquestes n'hi ha de tres tipologies i la clàssica, malgrat detectar-ne, comença a anar de baixa. Aquesta consisteix en què dues persones es posen en contacte per tenir relacions sexuals per internet, una la grava i l'altra l'extorsiona.
La sextorsion random és un tipus d'engany que si afecta i la persona hi cau pot comportar una pèrdua de molts diners. Consisteix en un enviament massiu de correus electrònics on els delinqüents diuen tenir imatges compromeses de la víctima, perquè hauria visitat una pàgina d'adults. Els delinqüents li asseguren que han pogut entrar a l'ordinador i a través de la càmera li han vist fer alguna cosa de tipus sexual. I alhora per fer-ho més creïble, en el correu hi figuren dades personals de la víctima. L'inspector dels Mossos diu que en aquest tipus d'engany hi cau molta gent, que acaba pagant molts diners, en forma de criptomoneda -bitcoins- als malfactors.
L'últim tipus de sextorsion és la Lovers' extorsion. Domènech assegura que «és una modalitat antiga però ara trobem que està augmentant i la quantitat estafada és molt alta». Consisteix en el fet que una persona entra en contacte, sovint en pàgines d'aficions, amb una altra per tenir una relació sentimental. Les víctimes són sobretot dones que entren en contacte amb homes de l'estranger. Arriba un dia que s'han de conèixer i aquí és quan arriben els problemes. Perquè mai es troben i el delinqüent enreda la víctima dient-li que té problemes i tot per tal que aquesta li faciliti diners. Per exemple, li diu que ha perdut el vol; que té la mare malalta, entre d'altres. Per tal de fer-ho tot creïble envien proves falses com ara documentació i vídeos.
Un dels altres mètodes del cibercrim d'actualitat és el Ransomware. Consisteix en el xifratge d'ordinadors principalment a empreses, bufets advocats i de l'administració. Els delinqüents aconsegueixen encriptar el contingut d'una empresa i per recupera-lo reclamen diners que alguna gent paga. Al dar­rere d'aquest tipus de fets hi ha, diu l'inspector de la DIC, crim organitzat i persones de fora. La policia cada setmana té alguna denúncia per aquest tipus de fet.
Un altre mètode d'engany és el Mailer. Es tracta d'un sistema «més sofisticat però que dona bons resultats». Els ciberdelinqüents accedeixen al correu –sobretot d'empreses- i miren com la companyia es relaciona amb el banc, on, per exemple, li demanen moure una quantitat important de diners. Els delinqüents ho estudien i arriba un moment que simulen el correu i l'adrecen al banc però amb una diferència, que el número de compte beneficiat és el dels delinqüents.
Hi ha un altre tipus de mètode usat pels delinqüents de la xarxa que augmenta molt: les microestafes. Són petites estafes però que afecten molta gent. Per exemple aconsegueixen pagaments d'entre 10 a 50 euros de milers de persones. I d'aquestes, diu Domènech, n'hi ha moltíssimes modalitats.

Baixa resolució
Lluitar contra els delictes informàtics és complicat, admet el policia, i assegura que la resolució és baixa en els delictes «purs perquè els autors reals, però, no estan ni a Catalunya ni Espanya i és molt difícil la seva persecució fora». I afegeix que sovint es tracta d'investigacions «burocràtiques». En delictes com amenaces o injúries o pornografia infantil, la resolució és bona, diu. Davant d'aquestes situacions, diu que els Mossos tenen clar que «en temes d'internet on hi ha engany el millor és la prevenció». I per això sovint el cos policial informa a través de xarxes socials i mitjans de comunicació de noves modalitats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit