11 de febrer de 2019
11.02.2019
· OPINIÓ

Urbanitzar la Costa Brava: «Qui prodest»?

«A qui beneficia desforestar un nou retall de bosc, desfigurar la primera línia de litoral i malmetre el paisatge?»

10.02.2019 | 23:49

Roma, a l'època clàssica, en els debats que se celebraven al Senat per a l'aprovació de les Lleis i de Mocions, sovint els senadors es plantejaven, abans de votar, la següent pregunta: Qui prodest? A qui beneficia?

Aquesta pregunta, tan clara, tan important, és pertinent tornar-la a fer, per cada cas que esclata, per cada nova urbanització que es vol promoure i per cada nou Projecte urbanístic que afecta, agredeix i malmet el nostre estimat litoral de la Costa Brava.

Urbanitzar la Costa Brava: Qui prodest?

A qui beneficia desforestar un nou retall de bosc, desfigurar la primera línia de litoral i malmetre el paisatge? A l'interès general? Al conjunt de la població?

És procedent seguir agredint el territori per implantar noves urbanitzacions d'habitatges de segona residència, que tan sols s'ocupen de mitjana un sol mes a l'any?

És raonable seguir urbanitzant i degradant un bé preciós, únic i col·lectiu com és el paisatge, pel benefici d'uns pocs?

És coherent autoritzar noves urbanitzacions de xalets unifamiliars amb jardins i piscines quan els aqüífers estan sobreexplotats i no sobren recursos hídrics?

És admissible fer-ho quan les cales i platges ja estan saturades i les carreteres no donen més de si al pic de l'estiu?

És progrés destruir i malmetre el nostre preciós litoral amb més edificacions i amb nous nuclis urbanitzats que queden com poblacions fantasmes, totalment buides i desangelades, durant tota la resta de l'any?

És per això que ens hem de fer la pregunta, en cada nou Projecte urbanístic que es promou, tramita i aprova a la Costa Brava: Qui Prodest?

A qui beneficia urbanitzar el Puig Sa Guarda de Cadaqués i destruir 17,6 quilòmetres de parets i travessers de pedra seca, 55 clopers, 8 barraques i 1.800 oliveres, tot elevant 59 metres d'alçada la cota urbanitzada i edificada de la preciosa població de Cadaqués i desfigurant la seva meravellosa silueta paisatgística?

A qui beneficia la construcció de 104 habitatges i un hotel amb aquesta destrossa del meravellós patrimoni cultural tradicional rural de la pedra seca i d'un paisatge singular, únic i irrepetible?

I la resposta de la Plataforma SOS Costa Brava i dels Amics de la Natura de Cadaqués és ben clara: només beneficia als Promotors del Projecte.

I si no beneficia al conjunt de la població, per què les nostres Administracions Públiques van aprovar el Projecte i el Pla Parcial d'ordenació d'aquest àmbit?

A qui beneficia urbanitzar la Pedrera de s'Antiga a Begur, haver fet un esvoranc que es pot contemplar a més de 15 quilòmetres de distància des de tot el golf de Pals i fins i tot des de dalt de la muntanya del Montgrí i haver malmès la costa de Sa Riera fins a Aiguafreda fent desaparèixer un bosc en bones condicions i transformant en urbanitzat un altre tram de litoral?

I novament, per SOS Costa Brava i per SOS Aiguafreda i Salvem la Costa de Begur la resposta és la mateixa: només beneficia al Promotor.

A qui beneficia urbanitzar la preciosa Cala Morisca de Tossa de Mar implantant vials i 75 noves parcel·les que malmetran 8 hectàrees d'un preciós bosc de suro mediterrani encara inalterat?

És just i adequat destruir aquest bosc que avui té més de 30 hectàrees pel benefici d'una única Promotora que s'acaba d'adjudicar els terrenys de naturalesa forestal en una execució judicial?

I a la preciosa Cala del Golfet de Calella de Palafrugell, que en paraules de Josep Pla, a la seva inigualable Guia de la Costa Brava escrivia «El Golfet té una puresa –diríem- geològica, i una virginitat intacte»; és lícit i legítim que es desfiguri i s'alteri la bellesa de la seva línia de paisatge? Doncs bé, aquesta puresa i virginitat fins fa ben poc encara intacte, acaben d'ésser malmeses amb la construcció d'una immensa baluerna dalt del penya-segat, un macroxalet del Golfet de 1.004 m2 de sostre i en benefici d'una única persona propietària d'aquests terrenys i en perjudici de tota la població.

I a la microcala d'Aigua Xelida, a Tamariu que també pel nostre gran escriptor era «una de les cales més verges, més salvatges que causen una sensació de més acusada llunyania d'aquest litoral»; és convenient continuar urbanitzant-la fins que no quedi ni un sol retall de bosc d'aquell meravellós paisatge? També Pla ens escriu al respecte «L'olor d'Aigua Xelida, olor de mar passat pel ginebró i la farigola, la pinassa i el romaní, és inoblidable». Un plaer olfactiu, que mai més podrem assaborir si cauen els tres o quatre darrers retalls de boscos que encara queden a aquella preciosa Cala, malauradament classificats com a sòl urbà al POUM de Palafrugell.

Què val més, el paisatge, o el benefici del Promotor? Quant i quin valor tenen els nostres boscos, les muntanyes i el litoral verge de la Costa Brava? Què és superior: el valor del patrimoni natural i identitari de la Costa Brava o el teòric PIB que aportarà la seva destrucció?

Fins quan seguirem destruint allò que és de tothom?

Quants xalets de luxe hauran de construir per adonar-se i descobrir que el veritable luxe eren el bosc i la pineda que acaben de destruir?

Tenen alguns propietaris de sòl, promotors i urbanitzadors, el dret a apropiar-se del paisatge transformar-lo i destruir-lo pel seu únic lucre i benefici i amb la pèrdua irreversible del patrimoni ambiental, natural, forestal i paisatgístic que ens pertany a tots?

De vegades és bo tornar als clàssics per reflexionar sobre les coses veritablement importants, sobre allò que és essencial. No sobre l'anècdota o l'aspecte superficial, sinó sobre la categoria, sobre l'essència, sobre el que és realment rellevant i substancial.

Ells són els que s'han fet les grans preguntes. I aquestes continuen essent els grans interrogants de la vida i de totes les coses.

Per tot això, ara que el Govern del nostre país i el Departament de Territori de la Generalitat juntament amb els 22 Ajuntaments del litoral gironí hauran de decidir sobre el contingut final del Pla Director urbanístic de la Costa Brava; seria pertinent que es plantegessin aquest dilema, per SOS Costa Brava, tan fàcilment resoluble: què convé més, al país i a la societat, seguir urbanitzant sense fi, o aturar d'una vegada per totes la destrucció del nostre paisatge?

La resposta de SOS Costa Brava és clara. Seguir urbanitzant la Costa Brava no és conforme a l'interès públic ni a l'interès general. Per tot això, aquesta Plataforma de defensa del territori gironina juntament amb les 29 Entitats ecologistes adherides, han assumit la defensa del paisatge i del medi natural, en benefici de tothom. Seguir urbanitzant la Costa Brava i sacrificant nou sòl només respon, avui, a interessos particulars d'alguns propietaris de sòl d'alguns promotors i d'alguns especuladors.

Doncs estem convençuts que no ens queden ja prou cales, prou platges, prou aigua, prou boscos, prou sòl i prou paisatge per seguir urbanitzant indefinidament aquell meravellós paradís blau del que parlaven Josep Pla, Joaquim Ruyra, Víctor Català, Joan Maragall, Maria Àngels Anglada i tants altres dels nostres grans i admirats escriptors.

Urbanitzar la Costa Brava, Qui prodest? Aquesta és la qüestió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit