24 de febrer de 2019
24.02.2019

«Podem mirar el futur amb optimisme, però sabent que hi ha problemes socials a resoldre»

Macià Serra és doctor en Ciència Política per la Universitat de Salamanca i professor i investigador de Ciència Política a la Universitat de Girona

24.02.2019 | 18:31
Macià Serra

L'objectiu de l'estudi és comprovar si aquesta imatge que es transmet d'una Girona pràcticament idíl·lica, el «Girona rai», es correspon a la realitat.
L'objectiu era veure si aquesta imatge preconcebuda que es té de Girona es corresponia amb la realitat. I veiem que no gaire, que a Girona hi ha necessitats socials, diversitat de partits, diversitat de comportament electoral, una immigració molt alta... i, per tant, són imatges que a vegades xoquen amb aquesta concepció de «Girona rai» o de zona bucòlica.

Parlen molt de la dicotomina entre costa i interior, i entre pobles i ciutats.
Si volem analitzar la realitat de les comarques gironines, ens dona més informació aquesta diferència entre costa i interior que no pas la diferència entre comarques.

Com es tradueix, això, a nivell polític?
En eleccions al Parlament, sobretot, la majoria de municipis del litoral tenen percentatges de vot més alts a partits com Ciutadans o PSC que no pas els d'interior. En qüestió electoral, la mida sí que importa, i a la majoria de pobles petits, el vot als partits independentistes és del 70 i el 80%. En canvi, quan augmentem la població, en la majoria de casos hi ha molta més diversitat. Tot això també té a veure amb què la majoria d'aquests municipis amb més població, durant els anys 60 i 70, van rebre molta població procedent del sud d'Espanya, i segurament són d'origens més diversos que els municipis d'interior.

Parlen de la pèrdua d'hegemonia de l'espai que ocupava CiU. Hi han influït els canvis de marca i renovacions, o simplement és una qüestió d'evolució natural del vot?
Els conflictes interns dels partits no ajuden a obtenir bons resultats; és més, m'atreviria a dir que els exercicis de democràcia interna en què les discussions són molt evidents no acaben beneficiant-los gaire. Però és cert que, a tot arreu, els grans partits han perdut pes i n'han aparegut de nous. Per tant, aquells resultats en què CiU arribava a més del 50% dels vots a la circumscripció de Girona, difícilment tornaran a succeir. La fragmentació anirà a més i cada cop costarà més trobar majories absolutes. Per tant, cada vegada hi haurà més necessitat de pactes.

El monogràfic posa també l'accent en qüestions socials.
Pot sorprendre, però la província de Girona és la que té una taxa d'immigració més alta de Catalunya, i la segona de l'Estat. Per tant, és un repte a afrontar, però cal posar en valor que, a diferència de molts altres llocs d'Europa, aquí no ha aparegut una força política hostil a això.

Plataforma per Catalunya.
Sí, però amb una implantació molt més reduïda que, per exemple, el Front Nacional a la Catalunya Nord, on és el primer partit. Caldrà veure si Vox qualla, però crec que ve més per qüestió d'identitat nacional que d'immigració.

Quins són els altres reptes socials?
En referència a la immigració, cal seguir amb el model d'acollida i d'integració que, amb tots els seus problemes, ha resultat més o menys exitós. Per altra banda, hi ha l'envelliment de la població, sobretot en municipis petits. Un altre repte és la infància en situació de pobresa.

I l'ocupació?
La província de Girona és la que té el percentatge d'atur més baix de Catalunya. Ara bé, està distribuït desigualment: a la Garrotxa, el Ripollès o el Pla de l'Estany, pràcticament és inexistent; en canvi, al litoral hi ha una estacionalitat molt gran. I no només això, sinó també salaris baixos, que tenen un impacte en la cohesió social. Això sí, el despoblament rural que afecta a algunes zones de Catalunya a les comarques gironines no s'està produint, i és perquè, malgrat les males condicions, aquí hi ha feina.

Una altra qüestió que aborda un dels articles és l'habitatge.
El preu dels lloguers està pujant gairebé sense control, tant a la ciutat de Girona com a l'entorn i al litoral. Hi ha molts municipis i alcaldes que intenten afrontar el problema i trobar-hi solucions, i no estan trobant la manera. Partim d'una situació en què hi ha tan poc habitatge públic que no fa contrapès al mercat. I a part, si afegim el canvi tecnològic, les aplicacions que permeten llogar una part del teu habitatge, encara posen més pressió al sistema, perquè en moltes ocasions és molt més rendible posar-ho a lloguer turístic.

Quines són les conclusions?
Girona té un dinamisme econòmic que fa que tingui un atur baix i una taxa d'immigració alta, cosa que parla bé de l'economia gironina. Ara bé, no podem perdre de vista que gran part de l'ocupació que es crea és temporal i té salaris molt baixos. Per tant, podem mirar el futur amb optimisme, però sabent que hi ha problemes socials a resoldre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook